PARA QUIEN SEPA CATALAN...NEGRE.

NEGRE.

Quina merda, quina merda de vida! A la meva vida només hi ha una manera d’anomenar-la i és merda! Què he fet jo per merèixer aquesta merda de vida? Si no em poso mai amb ningú, de fet jo vaig a la meva no sé ni qui és la meitat de la gent del meu curs, però clar com que tinc una merda de vida m’ha de passar tot a mi, i si em passessin coses bones no em queixaria, tot al contrari faria una festa! Però no, de tot el que em passa no hi ha res de bo, tinc un cent per cent de desgràcies a la meva vida. Amb el que m’ha passat avui ja en tinc per fer un serial televisiu. Per a què poguéssiu comprendre una petita part de la meva merda de vida us en faré un resum.

El PASSAT.

Vaig néixer un u de gener del 1990 (ja podeu imaginar-vos el cap d’any que van passar els meus pares). Els meus pares no van voler saber si seria un noi o una noia i convençuts i il·lusionats que seria una noia van comprar tot de roba rosa i va resultar que no,que era un noi. A sobre va resultar que el meu pare no era el meu pare, és a dir, vaig ser concebut durant la lluna de mel dels meus pares a Jamaica però la meva mare no va poder evitar enrotllar-se amb un negre de dos metres (segons ella) que va torbar-se per la meravellosa illa. I doncs sí, soc el fruit d’un negre jamaicà i de la meva mare catalana. Clar el meu aspirant a pare es va adonar de seguida que no era el meu pare, segurament va influir que sortís més aviat mulato i amb els cabells negres i terriblement aristats (tan la meva mare com el meu ex –aspirant a pare eren blancs com dos gots de llet). Per tant aquell dia que hauria d’haver estat un dia feliç es va convertir en el dia que el meu ex –aspirant a pare li va demanar el divorci a la meva mare.

I ja us podeu imaginar els meus primers mesos de vida, amb una mare deprimida, blanca i en procés de divorci. I jo feliç de la vida, mulato, amb els ulls verds, els cabells aristats i vestit de rosa.

Poc a poc la meva mare va anar superant la crisi i va alegrar-se de tenir un nen “negret”, i jo durant els meus primers anys d’escolarització vaig ser feliç perquè vivia sense saber res del meu traumàtic origen. Finalment va arribar el dia en que jo sense saber que aquella pregunta em causaria un trauma vaig preguntar pel meu pare (devia fer cinquè de primària), la meva mare va contar-me la veritat i per aquell temps no m’ho vaig agafar gaire malament, però llavors vaig arribar a l’ institut i em vaig cansar de que em preguntessin com si fos sord – ¿Y tu de dónde eres?- durant tota la ESO contestant a la punyetera pregunta finalment te’n canses. I per si tot això fos poc la meva mare va morir de càncer quan jo feia quart d’ ESO i vaig anar a viure amb els meus avis.

EN L’ACTUALITAT.

I doncs això després de que la meva mare morís i jo anés a viure amb els meus avis vaig passar la pitjor època de la meva vida i ara estic bé, han passat dos anys i avui començo a fer segon de batxillerat (Per a que la cosa no és faci tan pesada he pensat que pot estar bé introduir un narrador d’aquets que ho saben tot, vaja un narrador omniscient) amb el vostre permís o sense perquè al fi i al cap és la meva vida li dono pas.

Hola! Soc el narrador que tot ho sap, em podeu dir Sr Narrador. Fetes les presentacions us diré que el nostre protagonista estava esperant fora del institut amb els seus amics que fos hora d’entrar. Parlaven del que parlen els joves el primer dia de classe, de què si hi haurà gent nova, dels que repeteixen del curs anterior…burrades tot! (com que el nostre protagonista m’ha donat poder per contar la història i saber que pensa tothom en tot moment m’atorgaré el poder d’expressar les meves opinions, us n’adonareu perquè aquestes estaran en cursiva). Bé, finalment va entrar a l’ institut i després de fer els grups i les presentacions dels tutors va anar a classe amb la resta dels seus companys, li havia tocat una tutora nova era el primer any que era al institut, la tutora en qüestió estava nerviosa, era el seu primer any com a professora i ja tenia tot un grup de batxillerat sota la seva responsabilitat.

Van arribar a classe i la professora va mirar als seus alumnes, va pensar que moltes de les alumnes semblaven més grans que ella ¿quin respecte li havien de tenir? Recordava els seus anys d’institut i recordava que feien la vida impossible a tots els substituts que tenien si fa no fa la seva edat, finalment va posar-hi valor i va dir:

• Bé si calleu una mica em presentaré.- van callar els alumnes – em dic Catalina però m’heu de dir Ka i a més de ser la vostra tutora seré la vostra professora de dibuix tècnic. Ara passaré llista. – va començar a dir noms fins arribar al del nostre protagonista.- Rubén Gómez?

• Jo.- la professora el va mirar i va pensar que era un noi molt i molt guapo. Calenta!

• I d’on ets tu? Parles bé el català?

• Ja hi som! – tota la classe va riure – sóc d’aquí i parlo perfectament el català! – va respondre el Rubén indignat.

• Perdona, però com ets negre…

• Rubén! Tio! Ets negre! No me’n havia adonat! Per què coi no m’ho havies dit?- va cridar l’Hugo i millor amic del Rubén. molt graciós ell. Tothom va riure.

• Què? Soc negre? No fotis tio!- va respondre d’igual manera en Rubén.

• Bé, bé…prou.- la Ka lamentant la seva primera cagada.

Va acabar de passar la llista i tot seguit els hi va donar l’horari. Després d’allò ja van poder tornar cap a casa. Al pati el Rubén va deslligar la bici i se’n va anar veloçment cap a casa els seus avis. La seva avia, la Roser havia d’anar al metge i en Rubén li havia dit que si arribava d’hora l’acompanyaria.

Per tant, el Rubén va acompanyar a la seva avia i quan van tornar a casa van dinar. Després de dinar en Rubén va marxar a treballar. És un noi molt complet el nostre prota. Treballava en una empresa de transport carregant i descarregant caixes. Va arribar amb la bici, la va lligar i va entrar. Un cop dintre va fitxar i es va anar a posar el mono de treball. Va passar-se la tarda carregant i descarregant caixes però quan va plegar encara li van quedar ganes d’anar a fer un partit de bàsquet amb els seus amics. Al skatepark encara hi havia l’Hugo, en Marc, l’Ignasi i l’Oriol:

• Negreee!- va començar-lo a cridar l’Hugo en veure’l.

• Hola xatos!- l’Ignasi era a la rampa amb l’skate i en Rubén s’hi va posar també.- què? No farem un partidet?

• Si home! Jo estic mort, he jugat tota la tarda ja!- Marc.

• Estàs mort de jugar tota la tarda? Doncs demà vas tu a currar, jo vinc aquí i després em dius si estàs cansat o no.

• Nyenyenye! Tu queixant-te sempre.

• Ep! On és el Markus?- hi havia dos Marcs, en Marc i el Markus. Son tan originals posant “motes” l’un Negre, l’altre Markus, em quedo meravellat.

• On ha de ser? Des de que té novia no es recorda de que existim, i després quan el deixi, que el deixarà perquè està massa bona per a ell, ens vindrà a plorar a nosaltres!- Oriol.

• Ho dius per experiència,no?- Hugo.

• Es clar…tu creus que amb això ja puc escriure les meves memòries?

• Mm, si t’inventes algunes coses com ara que et vas enrotllar amb una de les Supremes de Mostotes, si.- Hugo.

• Jo posaria que amb les tres a la vegada- Rubén.- Això què fas és un porro Marc?

• No, és un rotllet de primavera!- Marc.

• Ep! Això m’havia semblat a mi.

Tots van congregar-se al voltant del Marc. Van fumar-se aquell porro i després van marxar cap a casa. que malament puja la joventut d’avui en dia. En Rubén i l’Hugo anaven cap a casa tots dos amb les bicis i van veure a la seva nova tutora amb una noia de la seva edat (la d’en Rubén i l’Hugo) que pujaven caixes a una casa.

• Qui deu ser?- Hugo.

• No sé, la companya de pis?

• Sembla més aviat sa germana.

• Doncs potser ho és.

• Be ara ja sabem on viu, si ens suspèn a per ella.

• Qui et penses què ets? Rambo?

• No, Indiana Jones.

• Doncs tira cap a casa.

El Rubén va arribar a casa seva i va deixar les seves coses tirades per l’habitació, va treure’s els pantalons i els va tirar a sobre el llit, va deixar la resta de la roba per rentar i va anar-se a dutxar, va sortir de la dutxa i embolicat només amb una tovallola va anar a la cuina:

• Què fas per sopar iaia?

• Truita de patata. Rubén quants cops t’he dit que no vagis descalç per casa?

• Milions.

• I quan em faràs cas?

• Mm...- en aquell moment van sentir un crit del seu avi i un cop.- en Rubén va anar ràpidament cap allà i es va trobar al seu avi al terra i l’escala de mà.- Iaio! Què has fet ja?- va ajupir-se i va intentar ajudar-lo pera que s’aixequés.

• Ai fill meu! Em penso que m’he trencat la cadera. –l’avi.

• Manolo per a que coi puges a l’escala tu?- la Roser.

• Iaia, truca a una ambulància que se’ns ha trencat la cadera.

Van trucar a l’ambulància i al cap de pocs minuts va arribar. En Rubén que ja s’havia vestit va anar amb el seu avi amb l’ambulància:

• Jo només volia canviar la bombeta.

• Doncs el pròxim dia m’ho dius a mi, que ja no tens edat per anar-te enfilant a les escales.

• Vinga no el renyis.- va dir el metge.

• Ai iaio que com més vell més dur de closca.

Un cop a l’hospital van atendre al seu avi, “el van operar i li van posar una pròtesi de cadera” de manera que es va haver de quedar allà tota la nit. En Rubén va trucar a la Roser i li va dir que no patís que ja es quedava ell. L’endemà de bon matí va arribar la Roser i va portar al Rubén a casa:

• T’he deixat l’esmorzar i el dinar preparat, tu vés i si necessitem alguna cosa ja et trucaré.

• Segura?

• Sí, tu vés tranquil.

La Roser li va fer un petó i va marxar. Va pujar a casa a buscar la motxilla i l’esmorzar i després va marxar a l’institut amb la bici. Havia dormit malament perquè aquelles butaques eres les butaques més incomodes del món i es notava cansat.

Un cop a l’institut la primera classe era la de filosofia. Història de la filosofia a les 8 del matí!això és ser emprenyador. No van fer gaire res les tres primeres classes ja que els primers dies de classe eres fluixos, el que si que van fer tots els professors va ser sermonejar-los, que si segon era molt més dur que primer, que s’havien de posar les piles sobretot els que havien passat amb alguna de suspesa i que ja havien de començar a donar forma al treball de recerca.

Finalment va arribar l’hora del pati i tots van ser feliços de poder sortir mitja hora d’aquell institut. Tots els amics van trobar-se a la porta Markus incluit, tots junts van anar cap al bar on solien anar a l’hora del pati i les estones que tenien lliure. En Ruben de camí va treure l’enorme entrepà que la Roser li havia preparat, l’entrepa era de truita amb patata i se li va fer la boca aigua, abans de poder tastar-lo però l’Hugo li va pendre i li va fúmer queixalada:

• Coi Ruben com et cuida la Roser, eh.- va dir amb la boca plena.

• És que he de crèixer.

• Més? – en Ruben feia metre 90.

• Sí. Porta cap aquí!

• No.- i l’Hugo va arrencar a còrrer amb l’entrepà i en Rubén va sortir darrera seu.

• Torna’m l’entrepà capullo!

Amb cosa de pocs segons el Rubén va atrapar a l’Hugo i li va saltar a sobre, tots dos van fer cap al terra i amb ells van emportar-se a una noia pel davant, als altres els hi va semblar d’allò més divertit i van tirar-se a sobre d’ells. La pobra noia va quedar ben esclafada:

• Sortiu colla de cabrons, que baix de tot hi ha una noia.- Hugo.

• Oi, que be si està aquí- va dir en Markus que estava a sobre de tot. Que cabró el tipejo este. Tocapilotes!

• Sortiu va!- en Ruben va fer força i movent-se tot ell va fer caure als altres, va apartar-se ell i l’Hugo va poder sortir de sobre la noia.

• Coi, hi havia una noia de veritat- Ignasi.

• Estàs bé?- li va preguntar en Ruben. La va agafar de sota els braços i la va aixecar amb un no res.- estàs bé?- li va repetir.

• Fins ara havia estat el meu somni que un grapat d’homes es tiressin a sobre meu, però no era el que m’esperava exactament.- la noia, en Ruben i l’Hugo van identificar-la com la noia que anava amb la seva tutora el dia abans.- en fi, ja em podeu invitar a esmorzar ja que el meu estupendo entrepà ha quedat destruit.- No te morro ni res la noia.- em dic Dani de Daniela.- i li va allargar la mà al Rubén.

• Jo Rubén.

• Eh, tu ets el de la cagada!

• Com?

• Tens a la Ka de tutora, oi?

• Sí.

• Es que és ma germana i em va dir que l’havia cagat ja el primer dia.

• Ah! Si, la va espifiar una mica.

• Jo soc l’Hugo, encantat guapa!

Van fer les degudes presentacions i tots van anar cap al bar, en Ruben va aconsseguir recuperar el seu entrepà, un cop al bar no van entrar tots, en Marc, l’Ignasi i l’Oriol van quedar-se a la porta fen un porro. Entre el Ruben i l’Hugo li van pagar l’esmorzar a la Dani, realment només va pagar el Rubén ja que l’Hugo com era costum no portava un euro a sobre.

• Així que germana de la nostra tutora, eh!- l’Hugo.

• Doncs sí. I si no és indiscressió d’on has sortit tu tan negre?- al Ruben.

• El meu pare era negre.- Ruben.

• Negre, negre d’Àfrica?

• Jaja! No, negre de Jamaica.

• Ah! Ja deia jo que erets una mica Bob amb aquestes rastes, quan fa que les portes?

• Sis anys.- l’Hugo va veure que la Dani estava bastant interessada amb en Ruben i els va deixar solets. Clar a ningú li agrada fer d’espelma.- però vaja, que no és que vulgui ser Bob però si tu tinguessis uns cabells com els meus tambè portaries rastes.

• Entenc. Així què tinc al davant un negre d’ulls verds que a sobre és català. No es veu tots els dies això.

• Dona, negre negre. Ara perquè estic moreno, però sóc més aviat mulato.

• És igual.

• I tu que tan preguntes, d’on has sortit, eh?

• Doncs...com que visc amb ma germana ara vaig a aquest institut. Ja veus abans vivia a Barna. Què és fa a n’aquesta ciutat?- a la Dani aquesta li agrada el nostre prota, no se si ho heu notat. No sé que teniu les dones amb els negres. Parlant d’això aprofito per dir que: Narrador omnicient jove i solter busca Narradora omnicient o no, soltera per a relació sexual inmediata. Abstenir-se la narradora de les memòries de Sara Montiel.

• Poca cosa, no sé. El normal.

• Home ja, però tu per exemple que fas per les tardes?

• Jo curro per les tardes.

• Apa! I els altres?

• Doncs es passen les tardes al Skatepark o aquí.

• Ah.

• Per cert, quin batxillerat fas?

• L’humanístic, no crec que anem junts a cap classe, no?

• A angles potser, pels grups de nivell. A quin grup estàs?

• Al mitjà. Tu?

• Al mitjà tambè.

• Doncs així ara tenim classe junts.

• Sí.

• Ells a quin grup van?- va preguntar referint-se a la resta.

• Al baix. Menys l’Hugo que sorprenentment va al grup alt.

• El què es tan sorprenent?- Hugo.

• Que vagis al grup alt d’angles.

• Perdona, però jo soc 7 cops més llest que tu. I més guapo.

• Però jo soc més negre.

• Touche!

Van tornar cap a classe i el nostre prota i la buscona de la Dani van anar junts fins la seva classe d’angles. Van seure junts i van estar parlant durant tota l’hora.

A les 14.30 va sonar el timbre i tothom va marxar cap a casa. Un cop va arribar ell va trucar a la Roser i li va preguntar com estava el seu avi:

• Bé, bé estem be. Aquesta nit encara ha de passar-la al hospital però demà li donaran l’alta.

• Doncs quan surti de treballar vaig a casa em dutxo, sopo i ja em quedo jo aquesta nit.

• No, m’hi quedo jo. Tu estaras cansat carinyo.

• Que no iaia, que tu portes tot el dia aquí.

• Ruben, fes-me cas un cop a la teva vida.

• Fés cas a ta iaia!- va sentir que deia en Manolo.

• Està bé, com vulgueu. Però demà a l’hora que sigui que li donin l’alta em truques i us vinc a buscar.

• Molt bé. Et truco a la nit carinyo.

En Ruben va dinar i va marxar a la feina amb la bici. En quan va acabar de treballar li va fer mandra canviar-se de roba i com que el mono estava brut va marxar amb el mono, va anar fins l’skatepark i els va trobar a tots allà jugant a basquet. Ell va deixar la bici i va incorporar-se robant-li la pilota a l’Ignasi. Al cap de cinc minuts el nostre prota s’havia tret la part de dalt del mono, se l’havia lligat a la cintura i estava suant com un porc. Per aquelles casualitats de la vida, que de fet no va ser cap casualitat ja que la Dani va pensar que després de treballar igual el Ruben es passaria a veure als seus amics, la Dani va aparèixer a l’skatepark passejant un gos enorme. La Dani en veure al Ruben tot suat i desprenent virilitat i es va posar tonta perduda. Ja ho he dit des d’un principi que aquesta se’l volia raspatllar, però clar, l’altre es mig despilota i va passejant el seu esplèndit cos perfectament esculpit a base d’aixecament de caixes, llargues jornades de jugar a bàsquet i perquè no per una generosa herència genetica normal que la titi es posi tonta.

En fi, el que deia. La Dani va arribar i va mirar com jugaven a bàsquet, els nois la van saludar i van acabar el partit. En acabar van anar a parlar amb ella:

• Ei, què hi fas aquí?- Marc.

• Doncs he tret a passejar al Foxi i com que en Ruben m’ha dit que solieu estar aquí m’he arrimat per mirar de matar l’avorriment.

• El millor que has fet.

• Foxi guapo!- en Ruben li va començar a rascar la panxa. I el gos a llepar-lo. Qui fos gos per poder llepar aquest tros de mascle va pensar la Dani.

• I què? Feu alguna cosa ara?- Dani.

• En breus moments marxarem a que la mama ens posi el sopar a taula- Marc.

• Sona que alimenta.- Dani.

Tots van riure la broma. En aquell moment per l’altra banda de la pista va aparèixer la Gabriela. La guapa i imponent novia a temporades del nostre prota. Ara m’hi poso jo tonto, però si vosaltres la veiessiu, uff!

• Hola!- va dir la sexy daessa del plaer sexual.

• Ei hola!- li va dir el Ruben content de veure-la i li va fer un petó als llavis.

• Uff! La dutxa la coneixeu vosaltres?

• Sí, però de moment encara no han instal.lat dutxes aquí al mig.- va dir l’Ignasi que no soportava a la meva mussa.

• Era broma, i tu qui ets?- va dir fixant-se amb la buscona de torn, Dani.

• Sóc la Dani.

• L’hem atropellat aquest mati al institut, es nova. – Hugo.

• Jo soc Gabriela.- dos petonets.

• Bé nosaltres marxem,no?- Ruben. La Gabriela va assentir.

• Molt be.- Markus.

• Apa xatos, fins demà.- Ruben.

En Ruben i la Gabriela van marxar, en passar per davant la font en Ruben va beure aigua i va rentar-se una mica per treure’s una mica la suor, en acabar es va tornar a posar la part de dalt del mono.

• On anem ara?- Gabriela.

• On vulguis, vols venir a casa meva? La Roser i en Manolo estan a l’hospital.

• Què ha passat?

• El Manolo que es va enfilar a l’escala per canviar una bombeta, va caure i s’ha trencat la cadera.

• Vaja!

• Si, demà li donaran l’alta segurament.

• En fi, com més vells es fan pitjor. Anem a casa teva doncs.

I la Gabriela el va besar apasionadament. De la mateixa manera que em besa a mi, en els meus somnis. Un cop a casa el Ruben va trucar a la Roser i va dutxar-se mentre que la Gabriela demanava una pizza per a sopar. En Ruben va sortir de la dutxa nomès amb la tovallola -aquest noi va escàs de roba- i va posar una rentadora. Va abraçar a la Gabriela i van començar a besar-se apassionadament, en Ruben la va aixecar sense gran esforç i la va asseure a sobre el màrmol de la cuina, mentre que és besaven van trucar al timbre, era la pizza. En Ruben va acomiadar aviat al pizzer i van continuar la feina.- no us penso narrar la feina peruqè aquestes coses perjudiquen a la meva integritat moral- . En acabar van menjar-se la pizza que ja s’havia referdat però igualment estava bona i van fer una bona estona el gilipolles, mentre s’empipaven mutuament ella li va dir:

• Aquesta Dani té una pinta d’arpia que no s’aguanta.- olé la meva nena!

• Per què ho dius això?

• Perquè si hagues pogut t’hauria violat al mig del skatepark aquesta tarda. I a mi m’hauria matat.

• Això et passa per estar amb un noi tan guapo com jo.- va dir el Ruben de broma.

• Doncs sí.

• No siguis així, la pobra és nova aquí i no coneix ningú.

• I per què no fa amigues en lloc de fer amics?

• No ho sé, l’hem coneguda per casualitat.

• No existeixen les casualitats Ruben.

• Veus! És això el que hem molesta de tu! Deixa de montar-te històries! Sempre igual, no puc parlar amb cap noia que no siguis tu?

• Sí, clar que si! De fet ho fas quan vols, però aquesta no te només ganes de parlar amb tu.

• Però es que segons tu totes se’m volen emportar al llit!

• És que moltes si que ho volen!

• Mira Gabri, si jo m’hagues de preocupar per tots els tios amb qui parles ja m’hauria tornat boig. I deixem el tema que sempre ens barallem pel mateix.

• Però es que tu no et preocupes per cap!

• Serà perquè confio en tu, penso que per molt que et tirin la canya tu no els hi diras que si si estàs amb mi. I tu potser que confiis una mica més en mi, no?

• Tens raó, ho sento.

• Ei Gabri, per moltes arpíes que s’em plantin al davant, jo vull estar amb tu.

I la va besar i van tornar-se a revolcar pel llit. Més tard en Rubén va acompanyar a la Gabriela a casa seva i en tornar es va comprar un gelat. L’endemà va ser un dia normal, com tots els altres no va passar res d’interessant, bé, en Rubén va assistir a la seva primera classe de dibuix tècnic amb la Ka, durant la classe només els hi va dir les nomres d’avaluació i poc més, la noticia bomba va ser que no hi hauria recuperació de cap examen fins a final de curs com sempre:

• Però que si no hi ha recuperació de cap examen suspendrem tots!- va queixar-se un.

• Si suspens l’examen es bastant díficil que aprovis la recuperació del mateix temari.- Ka.

• I es suposa que a final de curs després de molts mesos ho farem millor?- Hugo.

• No, però...que si fins ara us han regalat l’assignatura no és el meu problema. Encara us podeu canviar a química o mecanica si tan us fot.

• I els que som de l’artistic?- una noia de l’artistic.

• Doncs ho sento.

• Al menys ens ho explicaràs com Déu mana, no? Perquè el professor que teniem en sabia menys que nosaltres.- Hugo.

• Si no t’ho explico com Déu mana m’ho dius i t’ho explicaré d’una altra manera, fins que ho entenguis...

• Si es que mai ho arribes a entendre Hugo.- Rubén.

Tothom va riure. En acabar la classe tothom va marxar sabent que no aprovarien dibuix tècnic. L’Hugo estava desconsolat va passar-se tota l’hora del pati fent veure que plorava a sobre l’espatlla de la Dani.

Quan en Ruben va tornar a casa va trobar-se que la Roser i el Manolo ja hi eren:

• Es pot saber perquè no m’heu trucat?

• Doncs perquè estaves a classe, au vés a rentar-te les mans que dinarem.- Roser.

• Vaig a veure al iaio.

Quan aquella tarda en Rubén va anar a treballar va tenir l’agradable sorpresa de que el feien fora:

• Com que em foteu fora?

• Ho sento Rubén, però hem de fer reducció de plantilla.- Arnau, l’encarregat.

• Esplèndit, i perquè jo? Quê no treballo igual o més que molts? M’he queixat mai de mal d’esquena? Va, coi! Si més de la mitat és passen la vida de baixa!

• Sí Rubén, però mira l’altra banda, tu no tens cap familia que mantenir. A més, tu d’aqui quatre dies marxaràs a estudiar fora i igualment haguessis plegat.

• Si, però...

• Mira, tinc un cosí que es paleta, li trucaré i hi vas a parlar, potser t’agafa.

• Està bé, encara t’hauré de dónar les gràcies i tot, és irònic.

• Jo no et fumo al carrer, nomès em toca dir-t’ho.

• Tens raó, ho sento.

I en Rubén després d’anar a firmar els papers de l’acomiadament va anar a cap a l’skatepark, va arribar i es va asseure al terra:

• Ep Rubén! Què hi fas aquí?- Ignasi. Que era l’unic que estava.

• M’han fomut fora.

• Què dius ara?

• Reducció de plantilla, i com que no tinc cap familia que mantenir jo he estat el primer.

• Quina putada. I què faràs ara?

• Doncs, d’aqui una estona aniré a parlar amb un cosí que té l’Arnau, l’encarregat que es paleta i potser m’agafa.

• I per què no et busques una cosa millor? No sé de cambrer o algo aixi.

• De moment aniré a parlar amb aquest bon home i si no ja buscaré alguna cosa.

• A quina hora has d’anar?

• A les 8.30.

• Jugues mentre?

• Si.

A les 8.30 estava amb l’Arnau parlant amb el seu cosi, que es deia Pascual i semblava bon home:

• Pascual, ell és el Rubén, t’he trucat per a veure si el pots agafar.

• Coi Arnau! Tindrà papers almenys, no? ¿Tienes papeles tu? ¿De dónde eres?- li va preguntar cridant.

• Mmm, sóc d’aquí.- el Ruben indignat.

• Ah coi! Com que ets d’aqui? Si ets negre!

• Be, es que el meu pare és jamaicà i ma mare era d’aquí...i és una història molt llarga.

• Ah coi! I tens experiènica?

• Mmm...no, però vaja que jo aprenc ràpid.

• Bé això rai, tampoc és gaire díficil, doncs clar que et contracto home! A més ara vaig curt de personal.

Va estar una estona més acabant de concretar algunes coses amb el Pascual i va anar cap a casa. De camí cap a casa va trobar-se a la Dani, la Ka i el gos, ell anava amb la bici així que va frenar en quan la Dani se li va barrar el pas:

• Què no camines mai tu? Sempre vas amb bici.- Dani.

• És que Indurain és el meu ídol.- va mirar a la Ka i la va saludar.

• Ja està bé, m’he trobat a l’Hugo i als altres i m’han dit això de la feina, quina putada.

• Si, però ja torno a tenir feina.

• Doncs que ràpid ets! De què?

• De paleta...ara quan passis per sota una obra, si sents que et criden alguna cosa, pensa que puc ser jo.

• Doncs aveure si comenceu a cridar coses més originals.- Ka.

• No, no...els paletes sempre criden el mateix. Si no crides Rubiaaaaa, no ets un bon paleta, a mi aquest home m’ha fet una prova que consistia en cirdar piropos de paleta.

• Doncs per a cridar-me això, preferixo que no em cridin res.

• Oh, es que tu ets la tutora, mai de la vida! Quan tu passis ens posarem firmes, com si passes el rei.

• Això ja m’agrada més.

• Bé, marxo que si no la meva àvia no em donarà de sopar i en època d’estudi no m’ho puc permetre això. Apa, fins demà.- va dir rascant-li les orelles al gos.

• Adéu.

En Rubén va continuar fins a casa seva mentre que les dues germanes anaven cap a casa parlant d’ell:

• Escolta, i com és què és negre, tu ho saps?- Ka.

• Sí, es veu que el seu pare es jamaicà.

• Coi, sembla mentida que amb 18 anys estigui així de bo.

• Això penso jo, oh, quin home...però te una novia d’aquestes superideals.

• I des de quan t’importa a tu què tinguin novia?

• Jaja, des de mai. Però vaja, que està molt bona la novia, no hi tinc res a fer.

• Para compte amb el que fas que n’estic tipa de treure’t d’embolics.

• Si sóc tan bona noia jo.

• Ja et fotran.

• Ai, però Ka, l’altre dia el vaig veure sense camiseta...oi, oi, oi quin home! A sobre anava amb un mono d’aquets blaus i vaig posar-me tonta, tonta.

• Tira cap a casa.

En Rubén va comunicar a casa el canvi de feina i la Roser va dir-li que el que hauria de fer és no treballar, que no li fa cap falta. Ell com sempre, no la va escoltar.

L’endemà a l’hora del pati en Rubén es va sorpendre de trobar-se a la Gabriela a la porta del seu institut, normalment només es veien quan ell sortia de la feina i a en Ruben el va extranyar veure-la:

• ei, què hi fas aquí?

• T’he vingut a veure.

• Ja, però per alguna cosa en particular?

• No, què passa no et puc venir a veure?

• Clar que si!

• Ah!

I van besar-se. Van passar l’estona del pati junts asseguts a un banc del skatepark, van estar parlant:

• Rubén, tu m’estimes?

• A que ve això ara?

• Doncs que no ho tinc clar, vull dir això nostre.

• Però per què? He fet res?

• No, però casi no ens veiem mai...i no sé, no se si sortim o es que nomès follem de tan en tant.

• Dona, jo em pensava que estem sortint, però si tu creus que nomès quedem per follar...

• Coi Rubén, és l’unic que fem quan ens veiem. O follem o discutim.

• Discutim per que tu vols discutir,a mi m’agradaria parlar d’altres coses que no fossin perquè t’he vist parlant amb aquella o amb aquella altra, i no se...follem, si, però és normal dic jo.

• O sigui que la culpa que no estessim bé és meva, no?

• Ah! què ara no estem bé! Jo es que no ho sabia.

• Clar que no estem bé, si no ens veiem. Pel matí classe, per les tardes treballes i quant surts enlloc de quedar en mi vas a jugar a basquet o a fer el que coi facis.

• Gabriela fa tres dies que han començat les classes! Ens hem vist tot l’estiu!

• Què ens hem vist tot l’estiu? Si has treballat tot l’estiu i la setmana de vacances t’en vas anar a Platja d’Aro a casa l’Hugo!

• Però bé que ens veiem totes les tardes, i els dissabtes!

• Coi Rubén no ho vols entendre. Jo per estar així prefereixo no estar.

• Això vol dir què em deixes?

• Sí, vull deixar-ho.

• De puta mare! Saps què et dic? Que t’en vagis a la merda! Si es que no podia ser res més, primer em foten fora de la feina i desprès em deixa la novia. Merda, merda i merda de vida.

• Coi Rubén si no és perquè no t’estimi.

• Gabriela, adéu.

I en Rubén se’n va tornar deprimit cap a l’institut. No se de que es queixa tant, que si merda de vida, que si m’han fet fora de la feina, que si m’ha deixat la novia...gilipollades! de feina ja en te una altra i de novia...vosaltres espereu que se’n assabenti la buscona de torn. Em refereixo ovbiament a la Daniela. Un cop a classe en Rubén li va explicar a l’Hugo:

• La Gabri m’ha deixat.

• Un altre cop?

• Me cago en la puta,quina merda!

• Va, si la setmana que ve tornareu a estar junts.

• Que no, que aquest cop no. Que aquest cop va de veritat.

• Hugo, Ruben, voleu callar d’una vegada?- el professor.

• Jeroni és que ho ha deixat la novia, m’ho ha d’explicar!- Hugo.

• Un altre cop?- va dir tota la classe a l’unison. L’Hugo , el Ruben i el professor es van posar a riure.

• Si, un altre cop.

Tothom sabia que en Ruben i la Gabri ho deixaven cada dos dies així que ningú en va fer cas, tots els amics del Rubén li van dir que en dos dies tornarien a estar junts. Però en Rubén no ho tenia tan clar, realment mai tenia clar si ho deixaven en serio o no, però ja n’estava tip de deixar-ho i tornar de tornar-ho a deixar i de tornar a tornar, allò era un suplici per a ell. En Rubén va arribar a casa, va dinar i va marxar a treballar. Un cop allà el van posar a fer una feina fàcil, a rebestir parets amb guix i així va passar-se tota la tarda. En quan va acabar no tenia ganes d’anar a l’skatepark de manera que va tornar cap a casa. La Roser és va estranyar de veure’l tan aviat a casa però ell li va dir que tenia feina de classe, és va dutxar i després simplement va deixar-se caure a sobre el llit. Al cap d’una estona va encendre l’ordinador i va mirar qui hi havia al messenger, no hi havia ningú amb qui li vingués de gust parlar així que va tornar al llit.

I així va acabar de passar la setmana, en Rubén una mica deprimit i ausent dels seus amics però va arribar el divendres, i el divendres era sagrat, es sortía encara que un s’estés morint, de manera que en Rubén quan va sortir de la feina va anar a casa a dutxar-se i a posar-se guapo i va marxar volant a sopar amb el seus amics.

Al sopar hi eren els de sempre més la Dani, la Noèlia, la novia d’en Markus, i les amigues de la Noèlia:

• No sé si em demanaré una hamburguesa o un plat combinat.-Ignasi.

• Jo tinc molta gana, em penso que em demanaré les dues coses.-Hugo.

• Això és una gran idea.- els homes van demanar molt de menjar i molta cervesa i elles una mica menys de menjar però la mateixa quantitat de cervesa.

• On anirem avui?

• Ruben, on anem sempre que sortim i no ho canviem ni que sigui Nadal o Sant Esteve?- Hugo.

• Vale, vale...era per dir alguna cosa.

• Si ens vols deleitar amb la teva deliciosa veu més val que ens cantis una balada de Luis Miguel.

• Luis Miguel canta boleros.- Marc.

• Ep! I com ho saps tu això?- Oriol.

• Perquè ma mare l’escolta a totes hores.

• Confessa Marc!- va dir l’Hugo aixecant-se, posant el peu a sobre la cadira i assenyalant en Marc amb aire teatral.- T’agrada Luis Miguel?

• Ui sí, em torna loca!- i li va guinyar l’ull.

• Grrr, aquesta nit ja no dormo.

El sopar va ser distret i desprès de sopar van marxar a l’skatepark a beure cerveses que van comprar prèviament a un 24 hores i a fumar porros. Només falta que es punxin heroïna i robin a les bosses a les iaies. Un cop a l’skatepark la Dani va seure al costat del Rubén d’això jo en dic assatjament sexual:

• Ei, què fas?

• Un porro.

• Això ja ho veig, però vull dir que com estas?

• Bé, com sempre. I tu?

• Bé, però com que m’han dit que ho heu deixat amb la teva nòvia i no t’he vist gaire aquets dies, no se preguntar-te si et fa falta res o vols parlar, però no et pensis que em vull posar en la teva vida, eh!- que no t’hi vols posar?tu el que vols guapa és que te la posi ell.

• Noooo, si jo estic bé, de fet ho deixem cada dos setmanaes, però vaja igualment gràcies per preguntar. Vols fumar?- li va dir oferint-li el porro. S’ha de dir que el Ruben no és gaire “lumbreras”, eh! Per no parlar de la seva falta de tacte.

• Merci.- va agafar el porro.- i què? Com va la vida de paleta?

• Uff, apassionant, no sé si m’apassiona més ser paleta o mosso de càrrega.

• Eh, vosaltres! Veniu als pubs?- Hugo.

• Anem ja cap allà?

• Sí, no?

• Vale.

I van marxar cap als pubs, durant el trajecte la Dani i en Rubén van anar xerrant, la Dani li va deixar anar algunes indirectes i tot hi que en Rubén no veia mai que li tiraven la canya fins que li fumien la llengua fins la campaneta, va agafar les indirectes i un cop als pubs, van començar a tontejar, al cap d’una estona d’estar tontejant amb la Dani però va arribar la Gabriela amb les seves amigues, en Rubén la va mirar de lluny, estava guapa, portava els cabells lligats amb una cua alta i una camiseta sense tirants, allò feia que a en Rubén li vingues molt de gust besar-li el coll. La Gabri va anar a la barra i en Rubén amb l’excusa d’anar a buscar una altra cervesa va avandonar la Dani. La Dani que no era tonta va resignar-se i va pensar que ja provaria sort un altre dia. En Rubén va posar-se al costat de la Gabri, tots dos van mirar-se, ella tambè el va trobar especialment guapo aquell dia, la múscia estava forta de manera que en Rubén va aproximar els seus llavis a l’orella de la Gabri:

• Sento haver-te enviat a la merda l’altre dia.

• No passa res, jo tambè vaig ser una mica gilipolles.- va aproximar-se el cambrer.

• Una cervesa i tu què vols?- Rubén.

• Una cervesa tambè.

• Dues cerveses?- el cambrer.

• Sí.- els hi van servir i en Rubén va pagar.- així em perdones?- li va dir en Rubén a la Gabri a cau d’orella.

• Sí. I tu a mi?

• Esclar.- i tots dos van besar-se. En aquell moment va apreixer l’Hugo tot feliç i es va posar entre mig dels dos.

• Ep! És pot saber quan deixareu de tallar i tornar vosaltres dos?- Hugo.

• Quan tu deixis de fer aquestes aparicions, d’on surts tu ara?- Gabri.

• Del lavabo. Escolta Gabri, aquella diva d’allà és amigueta teva?

• Bé amiga amiga...coneguda, és amiga de la Meri.

• Però tu me la pots presentar igual, oi?

• Des de quan et fa falta presentació a tu?- Rubén.

• Des de que vaig tan fumat com ara, perquè em penso que ara podria confondre un cardo amb Angelina Jolie. Rubén, amb sinceritat està bona?

• Mmmm bastant?.- va dir en Ruben mirant a la Gabri. Ella va riure.

• Si, Hugo, està molt bona. Vine que te la presento. Tu tranquil per la primera impressió, va pitjor que tu.- i tots tres van anar a coneixer la noia.

• Ei Clara! Mira, et presento a l’Hugo i al Rubén.

• Hola! Encantada guapos!

• El mateix dic.- Hugo.- d’on ets tu?

• De Terrassa, i tu preciós d’on ets?- va dir-li al Rubén.

• D’aquí.- la Gabri va besar al Rubén per deixar les coses clares.

• Escolta pimpolla!- Hugo- ja se que no et trobes cada dia amb un negre com el Rubén, però em fas una mica de cas?

• Si, home...dis-me guapeton.

• Doncs...

• Va! Deixa-ho estar!-I la tia li va fumer morrejada a l’Hugo.- volies això, no?

• No, volia preguntar-te a quina ong creies que era millor fer un donatiu.

I tots dos van tornar-se a besar. En Ruben i la Gabri és van mirar i van fer que no amb el cap. La Gabri el va abraçar i ell va beure cervesa mentre mirava com l’Hugo i la Clara desapareixien. Van acabar-se les cerveses i tots dos van sortir a fora, van encaminar-se cap a una plaça antiga que hi havia pujant unes escales, les cases del voltant eren velles i la gent que hi vivia ja dormía, es van asseure a la vora de la font que hi havia al centre i en Rubén va rodejar a la Gabri amb els braços, ella va passar una cama per sobre d’ell i es va asseure a la seva falda, va rodejar la seva cintura amb les cames i ell la subjectava per l’esquena, van mirar-se als ulls i desprès d’estar durant un instant així van besar-se.

Quan l’endemà al matí en Rubén va despertar-se ho va fer amb un atac de romanticisme i va trucar a la Gabri, van quedar que el Rubén la passaria a buscar al cap de vint minuts, de manera que es va dutxar, es va vestir i li va dir a la Roser i al Manolo que no l’esperessin per dinar. S’estava esperant sota casa de la Gabri quan va pensar que no tenia ni idea d’on anirien. Ella va baixar tota estupenda i van començar a caminar agafats de la mà:

• Què on anem?

• No en tinc ni idea, no ho he pensat.

• Be, tu sempre igual, em dius que em passes a buscar però no saps on em portes.

• Ni més ni menys.

• Doncs anem a la platja.

• A la platja? Anem-hi.

I van encaminar-se cap a la platja, de camí cap allà van comprar el dinar i un cop van arribar a la platja del poble van decidir caminar una mica més i anar a una de les cales que quedaven una mica més apartades però que eren una mica més intimes, al menys no els podria veure qualsevol persona que sortís al balcó. En arribar ell es va treure la roba i va entrar a l’aigua, ella el va mirar pensant que li faltava un cargol:

• Ei Gabri, no et banyes?

• Si! Això pensava. Com vols que em posi a l’aigua ara? Deu estar freda!

• Dona, freda freda no, està més aviat gelada, però a la que portes dos minuts ja no ho notes.

• Si ara em banyo demà estare refredada. I tu demà tindràs febre.

• Que va!

• Ja ho veurem.

• Així no et banyes no?

• No!

Ell va nedar una mica i va sortir, va esperar a estar sec i va tornar-se a vestir. Ella estava asseguda a terra i ell va seure al seu costat, va agafar-li la mà i va estar-se molta estona resseguint-li les puntes dels dits, finalment van decidir dinar. Després de dinar ell va estirar-se i va posar el cap a la falda d’ella, la mirava des de sotai amb les rastes li feia pessigolles al coll i ala barbeta.

Van estar allà fins les 5 de la tarda, quan van decidir tornar, la Gabri va marxar cap a casa seva i en Rubén va anar a casa seva a buscar la bici, amb la bicicleta va anar fins l’skatepark però no hi havia ningú. Va anar fins al bar. La bici de l’Hugo estava lligada fora, ell va lligar la seva i va entrar. Estaven tots asseguts a una taula mirant el futbol:

• Hola, hola!

• Ep, on eres tu? T’he passat a buscar per casa i la Roser m’ha dit que havies marxat aquest mati.- Hugo

• Amb la Gabri.

• Si es que...no pot ser que et passis el dia follant, et quedaràs cec.

• Segur que si. Us penseu passar la tarda aquí?

• Sí, és exactament el que pensem fer.- Ignasi.

• Bua! Doncs quin avorriment. Em penso que m’en vaig. Anem a sopar avui?

• Sopem a casa meva.- Oriol.

• Be, ja us diré alguna cosa. Fins a la nit.

• Epera, vinc amb tu. Hugo.

I tots dos van marxar amb la bici a l’skatepark, un cop allà van fer un 2 contra 2 i quan es van cansar de jugar van gitar-se al terra, a sota de la cistella:

• Estic mort.- Hugo.

• Doncs fas prou bona cara. De què estas mort? Perquè de fer aquest partit no crec.

• No, mon pare que m’ha despertat super prompte i l’he hagut d’ajudar tot el sant mati. A sobre tenia una ressaca espantosa.

• Home, ahir la vas agafar bona.

• No m’ho recordis. Juro que no beuré ni fumaré en dos anys!

• Ja et fotran. I amb la titi aquella, què?

• No recordo gaire.

• Ets un cas, un dia d’aquets en deixaras prenyada a alguna.

• Tio,no cridis el mal temps. A més aqui el gafe ets tu.

• Ho sé. No cal que m’ho recordis continuament.

• Escolta, ara que hi penso. La Dani et te ganes, eh maco.

• Eh? Sí, me n’he adonat.

• I què penses fer?

• Res. Què he de fer?

• No res, però pensa que la carn es dèbil. I a tu les rosses amb cara de no haver trencat mai un plat t’agraden massa.

• Si et refereixes al que va passar aquest estiu, va ser nomès un cop.

• Doncs aquest cop va durar tota la setmana, perquè no et vaig veure el pel.

• La Dani està molt bé, però m’agrada més la nostra estupenda tutora.

• Jaja, ja m’ho havia semblat.- aquets dos son uns sortits.- si te la tires no et sapiga greu demanar-li que m’aprovi a mi tambè.

• Tu em veus en cara de tirar-me a la tutora?

• Sí.

• Va! Què dius, no estic tan boig. Al menys mentre duri el curs.

I tots dos van riure. A la nit van anar tots a sopar a casa l’Oriol, van demanar-se unes pizzes i enlloc d’anar a l’skatepark van quedar-se una bona estona allà fumant i bevent. Finalment a les 2 van anar cap als pubs, llavors era quan començava a arribar la gent. De camí però van etretenir-se jugant a futbol amb unes llaunes. Quan van arribar van trobar-se a la Dani i a la Ka, havien sortit i estaven asseudes a la barra amb cara de no estar gaire animades. En Rubén, que anava més feliç del compte va anar a saludar a la Dani i a la Ka:

• Hola Dani! Senyora tutora!

• Ai mare! Adolescents borratxos no,eh.-Ka.

• No vaig borratxo, vaig com diria la Roser, que es la meva iaia, piripi.

• És una gran expressió- Dani.- i la Ka esta amargada perquè trobar-se amb els seus alumes quan surt de festa la fa sentir vella.

• No dona, si tu estàs estupenda.- va apareixer la Gabri.

• Qui està estupenda?- la Gabri fent mala cara.

• La meva tutora, que és ella. És germana de la Dani!- Ruben

• Hola.- la Ka.

• Rubén, dis-me que no vas borratxo.- Gabri.

• No vaig borratxo.- va dir alegrement.

• Noo, va pirpi, o això diu.- Ka.

• No, Rubén, que ets molt pesat quan vas borratxo.

• Es que ens hem apostat que no es bebia la mitja botella de tequila que quedava d’un sol glop- Hugo, que va aprèixer del no res.

• No em diguis que s’ha fomut mitja botella de tequila d’un sol glop?- Gabri.

• No, perquè això només ho pot fer un mexicà, ell se’n ha begut un quart.

• Mare meva.-Ka.

• Sí, 20 euros a la merda.- Rubén.

• Odio quan us reuniu i feu de mascles.- Gabri.

• Son homes.- Dani. La Gabri va separar-se una mica amb el Ruben.

• Jo me’n vaig.- Gabri.

• Com que t’en vas?- Rubén.

• Si, li he dit a ma mare que seria a casa a les tres.

• Doncs t’acompanyo.

• Jaja, no guapo, no. Tu avui et quedes aquí.

• Ara no et puc acompanyar a casa?

• Podries, si no anessis torrat. A més vaig amb la Maria amb la moto.

• Doncs adéu.

• Ara no t’emprenyis tu.

• No m’emprenyo.

• Ai el meu nen!- la Gabri i el va besar. Ell va rodejar-la amb els braços per la cintura i la va aixecar del terra. El petó va ser força llarg i finalment ell la va deixar a terra altre cop.- vigila que fas. Fins demà.- un altre petó i ella va marxar. Ell va tornar amb l’Hugo, la Dani i la Ka.

• Ka faré algo per tu- li estava dient l’Hugo ala Ka- et presentaré al meu germà que té més o menys la teva edat.

• Això em sembla una gran idea.- i la Ka va anar amb l’Hugo.

• Va, t’invito a una cervesa.- Rubén a Dani.

• Ah, em sembla molt bé.

• No s’empipa no la Ka?

• Que va! Ella s’ho passa bé, però és una mica seca.- en Rubén va demanar dues cerveses.

• Brindem!

• I per què brindem?

• No se, per tu, perquè vas sobreviure al nostre atropellament.- van beure.

• Escolta i la Gabriela ja se’n fia de deixar-te aqui sol.

• Gens ni mica! I amb tu per aquí menys, pensa que si sabés que ahir em vas tirar la canya tan descaradament avui ja no estaries viva.- en Rubén amb un to de sobrat impressionant.

• Si que t’ho vas creure maco.- ella amb cert to d’indignació.

• Va, ara em faràs creure que si ara mateix et beses em rebutjaries.

• Prova-ho.- en Rubén va aproximar-se a la Dani, ella creia que la besaria, però ell en el últim moment va enretirar-se.

• Veus, el que jo et deia.- Rubén.

• Ets un cregut.- ella indignada al mateix temps que divertida.

La Dani va deixar le tamboret i va anar amb l’Oriol, l’Ignasi i en Marc. L’Hugo va ocupar el seu lloc, en Rubén és va beure la cervesa tranquilament, des d’on era podia veure a la Dani ballant amb en Marc:

• Ai Rubén, la poses catxonda i després la deixes a mijtes?- Hugo.

• Jo no deixo mai res a mitjes.

• I això d’ara?

• Simplement comprovava la nostra teoria.

• I la Gabri?

• Tu la veus?

• No.

• Doncs ja està. – va acabar-se la cervesa.- apa, fins després.- i li va fortre una besada a l’Hugo a la galta.

• Marica!

En Rubén va anar fins on eren la Dani i els seus amics, en Rubén va posar-se darrera la Dani, la va agafar de la cintura i la va fer ballar, van estar una estona fent el burro tots junts, al cap d’una estona en Rubén li va dir a la Dani:

• Vens a fer un porro?

• Nomès a fer un porro?- Dani.

• Esclar, a fer un porro i prou!- ell rient.

• Si és així si.- van sortir a fora i van seure a les escales que portaven a la plaça vella. En Rubén va començar a fer el porro, va fer una boquilla.

• Aguanta-me-la.- va dir referint-se a la boquilla, ella però va posar-li la mà al paquet. Aquesta és una pelandrusca, os ho havia dit o no?

• Així va bé?-en Rubén va quedar-se momentaniament desconcertat però de seguida va reaccionar.

• Sí, va bé. Però em referia a la boquilla.

• Ah! Vaja.- i la Dani va agafar la boquilla. I en Rubén va acabar de liar el porro.

• No et talles tu, no?- va dir en Rubén mentre la Dani fumava.- no t’importa que tingui novia?- ella va mirar-lo.

• A mi m’ha d’importar que tinguis novia? Això t’hauria d’importar a tu maco. Ets tu qui ha de preocupar-se si se’n assabenta o no.

• Tampoc te res de que assabentar-se’n- va dir ell sabent que allò faria empipar a la Dani.

• Doncs precisament per això no m’ha d’importar si tens novia o no.- ella va tornar-li el porro i es va aixecar.- fins desrpés.- ell va tirar el porro i va mirar-la als ulls.

• Vine- va dir-li.

• Què?

• Vine, seu, no marxis.- ella va tornar a seure un parell d’esglaons més avall. Ell va baixar fins on era ella, és va asseure darrera seu- ets massa impacient.- li va dir a l’orella.

• Doncs sí, sóc impacient, algun problema?- li va dir ella empipada. Ell va aprofitar el moment en que ella s’havia girat per dir-li allò per besar-la, ella no s’ho esperava i va tardar uns segons en reaccionar i llavors ella tambè el va besar. No sé com pot fotre-li les banyes a la meva supermussa amb aquesta buscona, no n’hi ha dret, uns tant i els altres tant poc.

I van estar a n’aquella escala al menys mitja hora besant-se i fotent-se mà fins que van aparèixer uns altres candidats a fer un porro, que eren l’Oriol i en Marc i l’Hugo que van deixar anar xiulets d’admiració per a que se’n adonessin de la seva presència:

• Què ens ho passem bé?-Hugo.

• Déu ni do, si s’ho passa bé el Rubén.- Marc. En Rubén i la Dani van abotonar-se els pantalons que tots dos duien desfets.

• De puta mare ens ho passem.- Rubén.

• Doncs au, a follar a casa que aquestes escales son per fer porros de tota la vida.- Hugo. En Rubén i la Dani és van aixecar.

• Molt amables.- Oriol.

• Sí, si. Penseu que demà us mataré- Rubén. En Rubén i la Dani van marxar, i quan van ser a uns quants metres de les escales es van mirar i van riure. En Rubén la va agafar de la cintura apropant-la a ell i li va dir- on podem anar?

• Anem a casa meva.

I en Rubén i la Dani van anar a casa la Dani, un cop allà és van treure la roba l’un a l’altre i van fer-ho com conills a l’habitació de la Dani. La Ka va arribar a casa bastant beguda i va veure la roba escampada pel terra però no en va fer cas, era normal en aquella casa que la Dani o ella és portessin maromos. La Ka va arribar com va poder al sofà i és va quedar allà.

En Rubén va passar tota la nit a casa la Dani i quan va despertar-se ja eren les 9, la Dani estava abraçada a ell i en veure-la va rememorar tota la nit anterior, va pensar que la Dani era sens dubte millor al llit que la Gabri. Això ho pensa ell, però jo no m’ho crec. En Rubén va apartar a la Dani i va aixecar-se, va sortir de l’habitació i va començar a recollir la seva roba, no va veure que la Ka estava dormint al sofà, ella en sentir soroll és va despertar, va veure al Rubén en boles i va deixar anar un crit perquè primerament és va pensar que era un violador, ell en sentir-la cridar és va percatar de la seva presencia i tambè va espantar-se, en quan ella va veure que era el Rubén va deixar de cridar i ell va tapar-se les seves parts:

• D’això hola.- va dir en Rubén cohivit.

• És pot saber que son aquets crits?- va dir la Dani que havia obert la porta de la seva habitació.llavors va veure a la Ka al sofà i al Rubén allà dret tapant-se les parts amb les mans i va començar a riure.

• Tu de què rius?- Ka.

• És que la escena és molt bona.- mentre que elles dues parlaven en Rubén s’havia posat els calcotets.

• Ui si, jo em partixo de riure, i tu normalment et passeiges en boles per cases que no son la teva?- Ka.

• Mmm, no però la roba estava aquí i jo...no he vist que hi erets.- va dir posant-se els pantalons.

• Ai mare meva, a mi per què em passen aquestes coses?- va dir la Ka tornant-se a tirar al sofa.

• Dona és que tu que fèies dormint al sofa?- Dani.

• És que no vaig poder arribar a l’habitació.- en Rubén ja estava completament vestit.

• Jo marxo, eh.- Rubén.

• Si, serà millor. Si no a la Ka li agafarà un infart.

• Ens parlem.- Rubén.

En Rubén va marxar cap a casa pensant amb l’excusa que li diria a la Roser i al Manolo per haver-se passat tota la nit fora de casa i no haver-los dit res. Quan va arribar però la Roser i el Manolo encara dormien, era estrany, la seva àvia normalment s’aixecava sempre a les set del matí, en Rubén va comprovar si estaven bé i en veure que si que ho estaven va gitar-se al seu llit. Tres hores més tard la Roser el despertava. En Rubén va dutxar-se i va ajudar a la Roser, mentre tots dos estaven feinejant per la cuina van trucar al timbre, era l’Hugo:

• Què hi fas tu aquí?- va preguntar-li quan va veure entrar a l’Hugo per la porta de la cuina.

• T’he vingut a veure. Ep, què esteu fent per a dinar? això te molt bona pinta.

• Hugo carinyo et vols quedar a dinar?- Roser.

• I tant, moltes gràcies Roser.

• Oi, pots comptar. Aneu, aneu que ja ho acabo jo.- en Rubén i l’Hugo van anar a l’habitació.

• Bé, t’he vingut a veure i a avisarte.

• A avisarme?

• Sí, una de les amiguetes de la Gabri et va veure marxar amb la Dani, i a hores d’ara la Gabri ja ho deu saber.

• Segurament.

• Home, molt discret no vas ser.

• Ho sé.- en Rubén va deixar-se caure a sobre el llit.- ho vaig fer expressament, tu has vist mai a la Gabri tornar a les tres a casa i deixar-me a mi sol, borratxo i amb una tia que em busca voltant per allà?

• No, realment no, normalment quan veu que alguna et busca se’t emporta.

• Exacte.

• I que penses fer?

• Parlar amb la Gabri. Ja en tinc prou.

• Ai,i amb la Dani què? Bé?

En Rubén li va explicar com havia anat i li va explicar l’incident del matí amb la Ka. L’Hugo és va petar de riure i llavors la Roser els va cridar per dinar. Després de dinar tan l’Hugo com el Rubén van marxar, en Rubén va anar a parlar amb la Gabri, va trucar al timbre i ella va baixar, ell s’esperava el pitjor, que l’escridassés o li fumes una bona ostia, però la Gabri no va fer res de tot això, simplement se’l va quedar mirant:

• Gabri ja ho se que ho saps.

• Bé, al menys no intentes negar-ho.

• Per què hauria de negar-ho? Si tot ho vas montar tu. Era el que t’esperaves que fes, no? Que m’emboliques amb la Dani quan tu marxessis, per això les teves amigues van estar mirant-nos tota la nit.

• Simplement volia saber-ho, volia saber si jo t’importava o no.

• Ets una gilipolles, clar que m’importaves, però n’estic tip de tu, tip de que tinguis cels de tothom, vols saber si ahir m’hauria embolicat amb la Dani? Doncs si no hagues estat perquè vaig veure el que pretenies en el moment en que em vas dir que marxaves a les tres a casa i em deixaves tot cego amb la Dani voltant per allà, no, si no hagues estat perquè era el que volies no m’hauria embolicat amb la Dani.- ella no va dir res.- què esperaves Gabri? Saps, em vas fer molta ràbia.

• Esperava que no ho fessis.

• No, tu esperaves que jo ho fes per a poder fer-te la víctima i dir-me que tu tenies raó, que tenies motius per desconfiar de mi. Però et diré una cosa, si ho he fet és perque n’estic tip. I aquesta vegada sóc jo qui et deixa. Espero i desitjo que maduris.

I el Rubén va marxar deixant-se-la allà, l’Hugo li havia dit que l’esperava al skatepark i van trobar-se allà, ell va explicar-li com havia anar i l’Hugo simplement no va dir res. Els Diumenges eren un fàstic, no hi havia res a fer, no hi havia gent pel món i l’Hugo va decidir marxar cap a casa al cap de poca estona, en Rubén però va quedar-se al skatepark fent el burro amb la bici. Quan ja portava allà una bona estona va apareixer la Dani amb el Foxi, ell en veure-la va deixar la bici i va esperar a que ella anès fins on era ell:

• Hola.- Dani.

• Hola.- van quedar-se mirant durant un instant sense saber que dir- què ja s’ha recuperat la Ka?

• Jaja, si, però t’he de dir que s’ha quedat bastant impressionada de veure’t en boles.- ell va riure.

• Esolta, això que ha passat aquesta nit...

• Ja se el que em vols dir, no ha de tornar ha passar, oi?

• No, al contrari, a mi m’agradaria que es repetís. Vaja, si tu vols.

• Si que vull, però i la Gabriela?

• Ho hem deixat, la Gabriela és massa gelosa,no em deixava respirar, ja no podia més. Feia temps que no estavem bé.

• Ah. Vaja, espero que no hagi estat culpa meva.

• No, tard o d’hora o hauriem deixat de veritat. I tu què m’en dius? Et veus en cor d’aguantar-me?- en Rubén va apropar-se a ella.

• Si em promets que no em faràs rabiar més, potser si.

Van besar-se i en Foxi es va posar a lladrar. De veritat, aquets joves canvien de novia com qui canvia de mitjons i jo que porto sis mesos llegint-me tota la obra de Gustavo Adolfo Becquer per a instruir-me en l’art del cortejo.

L’endemà començava la primera setmana seria del curs, a tercera hora en Rubén va tenir dibuix tècnic i en veures amb la Ka cap dels dos va poder evitar riure. La Ka era bona professora, explicava bé però tambè els hi va posar molta feina. A l’hora del pati en Rubén va veure a la Dani, com que tampoc tenien res serios van tractar-se normal, com s’havien tractat tota la setmana anterior, els amics del Rubén però no paraven d’empipar-los, finalment en Rubén va llençar-se a sobre d’en Marc per fer-lo callar. A segona hora després del pati tenien anglès així que en Rubén i la Dani tenien classe junts. Com que seien junts, en Rubén va passar-se la classe empipant-la per sota la taula. A l’hora de plegar en Rubén va quedar amb la Dani que quan sortís de la feina passaria per casa seva. A les 8.10 en Rubén trucava al timbre:

• Hola.- Dani.

• Hola. Vaig brut, suat i faig mala olor.

• No passa res, així em dones més morvo.

• Ah! No sé si opinaràs el mateix quan m’oloris.

• Va passa.- li va agafar la mà i el va estirar cap a dintre, llavors va besar-lo.- vols alguna cosa?

• T’agrairia infinitament que em donessis aigua, i puc anar al bany?

• No. A tu què et sembla? És aquella porta.

En Rubén va anar al bany i va rentar-se una mica per treure’s la bruticia el suor, no va ser el mateix que una dutxa però va ser un resultat prou satisfactori però va deixar la tovallola feta un fàstic, va sortir del bany amb la tovallola a la mà i va veuere que havia arribat la Ka amb el Foxi:

• Hola.- Ka.

• Hola, em sap greu, us he deixat la tovallola feta un fàstic.- Rubén.

• No passa res, la rentem i ja està.- va dir la Ka agafant-la.

• Té Rubén, aigua.- Dani.

• Oh! Gracies!- es va beure el got d’un glop.- m’estava deshidratant.

• En vols més?

• Mm, si.- desprès de que en Rubén s’omplis la panxa d’aigua van seure tots tres al sofà.

• Esolta Rubén, explican’s això de que el teu pare es jamaicà.- Ka.

• Ufff, mira que és una història llarga, eh.- en Rubén els hi va explicar la història.

• La teva mare és la meva heroina, jo la vull conèixer!- Dani.

• Va morir fa dos anys.- Rubén.

• Quina cagada.- Dani.

• No passa res, és normal que no ho sabessis. Per això sempre parlo dels meus avis, visc amb ells.- la Dani i la Ka no sabien que dir.- però pots conèixer a la Roser, que és la meva avia i es genial.- va dir per canviar de tema.

• Em sembla bé.

• Bé, jo marxo, que es fa tard i encara he de fer tots els deures de dibuix tècnic.- va dir mirant a la Ka.

• Més val que els facis o t’hauré de posar un 0.

• No, no. Els faré!

La Dani el va acompanyar a la porta i després d’estar cinc minuts acomiadant-se el Rubén va marxar. Quan en Rubén estava arribant a casa va veure una ambulancia aparcada al carrer, a sota del seu bloc. Va tenir un mal presentiment i va pujar rapidament, va ser el que es temia, l’ambulancia estava allà pel’s seus avis, en Rubén va entrar. La Roser, la Roser era morta, el metge ja no hi havia pogut fer res, va veure al seu avi plorant, destrossat, aquella era la imatge més trista que mai havia vist. En Rubén va notar que els ulls se li omplien de llàgrimes i va caure de genolls al costat del seu avi.

A la Roser se li havia parat el cor, quan en Manolo se’n va adonar va trucar a l’ambulancia, però ja era massa tard, no hi havia res a fer, ja era morta. En Rubén i el seu avi van passar-se tot el dia al tanatori, en Manolo no podia parar de plorar, en canvi el Rubén ja havia plorat tot el que podia plorar. Molta gent va acudir a donar-los-hi el “pesame”, la Roser havia estat una dona amb molta vitalitat que es feia amb tothom. A la tarda, després de les classes van presentar-se els amics del Rubén, i quan ells van haver marxat i va anar la Gabriela:

• Tot hi haver acabat com hem acabat, em sap molt de greu,la Roser era genial.- Gabri.

• Si que ho era.- la Gabri va anar a veure al Manolo, li va fer dos petons i va seure una estona al seu costat, al cap d’uns cinc minuts va tornar a parlar amb el Rubén.

• Jo marxo.

• T’acompanyo fins a fora, estar aqui dintre és una tortura.- van sortir a fora.

• Tu com estàs?

• Tot el bé que puc estar en aquestes condicions.

• Ja m’ho penso. Bé marxo, eh. Ja ens veurem, demà si puc vindre a l’enterrament.

• No fa falta, però gràcies.

I la Gabriela va marxar i en Rubén va quedar-se fora una bona estona, no tenia ganes d’estar allà dintre veient a la seva avia morta, va pensar que aquell costum era una cosa horrible i que quan ell es morís no volia que el veies ningú. Durant l’estona que va estar allà fora va aparèixer la Dani:

• Només vinc a veure com estàs.- Dani.

• Prou bé. No sé, ahir si que m’ho vaig passar malament però ara ja està.

• Aquestes coses son una putada. Quan es va morir el meu pare pensava que no m’en sortiria,la Ka i jo soles? Va ser bastant dur.

• No m’havia parat a pensar com era que vivies amb la Ka.

• No passa res, ja farà sis anys.

• I la teva mare?

• La meva mare te problemes mentals, està ingressada en un centre des de que jo tenia dos anys.

• Ho sento.

• No passa res, cap dels dos tenim una vida gaire normal, eh?

• No massa la veritat.

Tots dos van quedar-se parlant molta estona fins que la Dani va tornar cap a casa. L’endemà després de l’enterrament en Rubén va decidir que deixaria la feina, si en lloc de la Roser hagués mort en Manolo seria diferent, però en Manolo era un desastre i si el Rubén el deixava feinejar per la cuina o posar una rentadora podia fer volar la casa amb cosa de dos segons. Va parlar amb el Pascual i ell ho va entendre.

Després de la mort de la Roser tant en Manolo com el Rubén van passar uns dies dificils, però a mesura que els dies anaven passatn s’acostumaben a la seva absència. La Dani i el Rubén no sortíen oficialment però tots dos passaven moltes estones junts. Com que en Rubén ja no treballava per les tardes és repartía el temps entre la feina de classe, que la feia a ben dinat, els amics i la Dani. Ara que no tenien la Roser en Rubén era qui s’ocupava de gairebé totes les feines domèstiques.

A classe en Rubén va sorpendre’s de que el dibuix tècnic explicat per la Ka li resultava bastant fàcil, és a dir que se’n sortía prou bé i si mai tenia algun dubte com que es passava moltes tardes a casa la Ka i la Dani li ho preguntava.

Els dies van passar depressa i ja tenien els examens parcials, i l’Hugo és passava el dia dient-li al Rubén que ho suspendria tot i en Rubén que es cansava de sentir-lo perquè l’Hugo sempre treia bones notes de tot:

• Història? Aquest examen l’he suspes segur, com a mínim la vaig cagar a quatre preguntes.

• Hugo de veritat, m’estas inflant el cap, i si suspens aquet encara et queda l’altre examen així que calla!

• És que no puc, estic nervios, mira! Em tremola la mà!- la professora d’història estava repartint els examens.

• Hugo.- li va dir la professora.- molt bé, tens un nou!

• Què? De veritat? Que bé. I jo que em pensava que m’havia anat malament.- Hugo.

• Rubén, tens un 6.5.

L’Hugo va sortir aquell dia de classe realment exaltat perquè de totes les notes que els hi havien dit la més baixa era un 7 i era de dibuix tècnic. En Rubén per la seva banda només havia suspes física i amb un 4.5, de totes maneres allò no volia dir res perquè els hi quedaven els examens finals. Van tornar tots dos cap a casa amb la bici i pelant-se de fred:

• Odio el fred.- Rubén.

• Això és perquè ets mig caribeny.

• Tu creus?

• Segur! Tu has vist mai cap pingüí a Jamaica?

• No he estat mai a Jamaica llevat de quan era espermatozoide i no recordo massa.

• Llàstima, jo et volia preguntar si coneixies cap restaurant que estés bé.

Quan en Rubén va arribar a casa, va haver de preparar el dinar perquè el seu avi no havia fet res, de fer no feia mai res, gairebé no sortia de casa i tampoc ja no parlava gaire. A en Rubén el tenia una mica preocupat. Després de dinar en Rubén havia quedat amb la Dani, havien quedat a casa el Rubén, ella va arribar:

• Coi, si que és gran aquesta casa.

• Si, està molt bé.

• I té sostres alts, els teus avis tenien pasta, no?

• Eh? Sí, el meu avi era el director d’un banc.

• I com és que t’has fomut aquest fart de treballar si teniu diners?

• Perquè em sabia greu que els meus avis em mantinguessin.

• Ah.

• Vine, anem a la meva habitació.- van anar-hi.

• Si la teva habitació és com el meu menjador.

• Dani, el teu pis té 70 metres quadrats.

• I aquest quants en te?

• 180.

• Coi.

• Es que en realitat son dos pisos.

En Rubén va tirar-se a sobre el llit i ella va asseure’s a sobre d’ell. Va inclinar-se i va besar-lo, va començar a fer-li petons i li va treure el jersei:

• Hi ha el meu avi.

• I tu creus que entrarà?

• No ho se, podem provar.

Era Halloween o la Castanyada o com collons li digueu els joves d’avui en dia i tot el grup anava d’acampada a una casa que tenia l’Ignasi perduda de la mare de Déu, tots s’havien citat al supermercat per comprar provisions, a les 5 eren tots al lloc. Van entrar al supermercat i van agafar dos carrets, l’un el dirigia l’Hugo i l’altre el Marc, tots dos van posar-se a fer curses fins que en Rubén els va agafar del coll a tots dos i els va obligar a parar. Van comprar carn per a rostir, pa, tomaquets, patates fregides i altres porqueries i finalment van arribar al passadís dels licors, van omplir un dels dos carrets de la compra amb begudes. Finalment van anar a pagar i van omplir motxilles i maleters de motos amb tot el que havien comprat:

• Semblem una caravana de gitanos.- Marc.

• I qui dieu que ha de venir més?- Rubén.

• La Mariona, la Vero, l’Alba...titis en general.- Hugo.

• No sé qui son.- Rubén.

• Si home, aquelles que et van estar acossant a Sant Joan.- Ignasi.

• No recordo.

• Perquè anaves molt cego.

• I com és suposa que hem d’anar tots fins allà?- Rubén.

• A elles les porten els seus pares, així que quan arribin hem de fer cara de persones responsables i nosaltres amb les motos i el meu germà ens porta a tu, a mi, a la Dani i al Oriol.- Hugo.

• Ah, molt rebé. Bé, jo he d’anar a pillar que no tinc herba, a quina hora quedem?- Rubén.

• En tens prou amb una hora?

• I m’en sobra.

• Doncs al skatepark a les 6.30. truca tu a la Dani.

• Vale, fins desrpés.

En Rubén va anar a buscar herba i no precisament romaní ni farigola que això es troba a la montanya. Jo ho dic de veritat, a la meva època no les feiem aquestes coses. A casa a buscar la motxilla, a dir-li al seu avi que ja faria cap a casa i de camí al skatepark va recollir a la Dani:

• Sembles una bola.- la Dani anava molt tapada.

• Tu saps el fred que farà?

• Sí, però vols dir que no has exagerat?

• No, ja veuràs ja com passaràs fred.

• Hi ha llar de foc, però de totes maneres esperava que tu em donessis calor.

• Já! Jo no em penso moure de sota una manta en tota la nit.

Van arribar al skatepark on els esperava l’Hugo amb un gorro rosa amb tot de flors, el seu germà estava arrepenjat al cotxe mirant-se amb mala cara a l’Hugo i fuman-se un cigarro:

• Es pot saber on vas amb aquest gorro?-Rubén.

• Ës que no en tenia cap més, és de la meva mare. M’encanta!

• Em fas por. I l’Oriol?

• Ara vindrà.

Van esperar a l’Oriol que va arribar al cap de cinc minuts, explicant-los-hi que la seva mare era molt pesada i l’havia obligat a esperar que li acabes de fer una truita amb patata. Van pujar tots al cotxe i al cap d’una estona van arribar a la casa del Ignasi. Era una casa de muntanya, bastant vella però en bon estat. El germà del Hugo els va deixar i li va dir a l’Hugo que ja li trucaria per anar-lo a buscar.

Van entrar a dintre i van trobar-se a en Marc intentant encendre la llar de foc, pel que els hi va dir portaven mitja hora intentant-ho, finalment en Rubén els hi va dir que s’apartés i ho va fer ell. En Marc el va petonejar. De la cuina en va sortir en Markus acompanyat de la Noèlia (la xurri) ,de les amigues de la Noèlia nomès n’hi havia anat una a l’acampada, la Gorgina, al Rubén no li ceia gairebé. L’Hugo i en Rubén i l’Oriol van deixar les coses que ells portaven a la cuina. Al cap de no molta estona van sentir motors de cotxes, eres les noies que havien de venir. La Mariona, la Vero ,l’Alba i l’Helena van arribar acompanyades de la mare de la Vero que va entrar amb elles fins a dintre de la casa:

• Hola, ja som aquí!- l’Helena.

• Hola- van respondre.

• A veure, qui és l’Ignasi?- la mare de la Vero.

• Mm, jo.- va dir l’Ignasi.

• Hola carinyo, ja ho saben els teus pares que esteu aquí?

• Clar.

• A molt bé, sobretot coneixement i pareu compte amb el foc, eh.

La mare de la Vero va seguir una bona estona sermonejat-los i finalment va accedir a les supliques de la Vero i va marxar. En quan va marxar ella va disculpar-se i tots es van posara riure. I miraculosament un minut després la taula del menjador estava plena d’herba. En Rubén i l’Hugo estaven fent un porro cadascun i l’Oriol i la Dani feien calimotxo. No poden passar-s’ho bé sense beure ni fumar? Al cap de trenta minuts feia tanta calor dintre de la casa que gairebé tothom anava amb una simple camiseta, en Rubén és va riure de la Dani quan ella va començar a treure’s roba i més roba i ella li va clavar un cop de puny a les costelles. Van sopar i ja mentre sopaven l’Hugo va començar a fer de les seves. Després de sopar van jugar a la oca borratxa i mentre jugaven i bebien anaven fent porros també, a les 12 tothom portava una bona castanya. En Rubén i la Dani van tenir una estona que van quedar-se al sofà besant-se i tocant-se i posant calents a tota la resta. I estaven la mar de bé fins que algú va decidir posar el singstar i l’Hugo va posar-se a fer un duet amb en Marc. En Markus ja feia una bona estona que havia desaparegur amb la Noèlia i la Gorgina s’havia quedat bastant penjada, l’Hugo no va tardar molta estona a fer-la a cantar amb ell i després mentre que l’Alba i l’Helena cantava l’Hugo feia una conga amb totes les noies incluida la Dani que semblava que s’ho passés en gran. D’altra banda en Rubén, l’Oriol, en Marc i l’Ignasi feien una emocionant partida al parxís:

• Si, he guanyat! Foteu-vos!- Marc.

• Collons, si gairebé ja tenia la ultima a casa.- Oriol.

• Doncs amb les tres que m’heu matat què volieu que fes?- Rubén. Per a celebrar que en Marc havia guanyat van fer una ronda de xupitos.

• Ep, podriem jugar al pòker, a la varietat aquella que consisteix en quedar- se en boles. – Hugo.

• Tu saps jugar al pòker?- Ignasi.

• No, però ho podem fer amb el mentider, no?- Dani.

• Si! Juguem-hi! – Mariona.

Al cap d’un moment ja havien apartat la taula del menjador i estaven tots asseguts a terra amb rotllana i jugant a pornocartes. Al cap d’una hora gairebé tothom estava en roba interior, l’Hugo era l’unic que encara conservava els pantalons. Quina excusa més tonta per quedar-se en boles. En Rubén va tirar i per desgràcia l’Hugo li va aixecar les cartes i van veure que era mentida:

• Saps què vol dir això, no?

• Jaja, no, no ho penso fer.- Rubén.

• Com que no? Gallumbos fora!

• Si home!

• No tens ous? O es que la tens petita i et fa vergonya?- Marc. Allò va activar el mascle que en Rubén portava a dintre.

• Què la tinc petita? Sóc negre, com l’he de tenir petita? Mira que si em despiloto us causo un trauma a tots. Irrebersible!- Rubén.

• No n’hi ha per a tant.- va dir la Dani rient. Tots van començar a riure. En Rubén va aixecar-se i va treure’s els calçotets. Llavors li va llençar a la Dani que estava a l’altra banda de rotllana. Van haver-hi xiulets i aplaudiments.

• Déu ni do!- Vero.

En Rubén va fer una reverència, va girar-se i va marxar cap a una de les habitacions. La Dani va arreplegar la roba de tots dos i va anar a buscar-lo, va entrar a l’habitació i quan va tancar la porta van sentir crits des de fora. Ella va deixar la roba a sobre el llit i va saltar a sobre d’ell, va besar-lo i li va dir:

• No t’hauries d’haver quedat en boles.

• Bah! És igual, ja veus tu quin problema.

• Doncs sí, és un problema perquè jo m’he posat tonta.- ell va riure i la va besar.

• Va vestim-nos i sortim que si no aquestos es pensaran que estem cardant.- van vestir-se i van sortir de l’habitació.

• Coi Rubén, quina rapidesa. Dani t’en has adonat?-Hugo. Tots van riure.

Llavors va arribar el moment d’anar a fer una expedició per passar por, es van tapar tots, van agafar les llanternes i van anar a fer un tomb per la muntanya. En Rubén i l’Hugo estaven cagats, no els hi feia cap gracia anar a rondar per la muntanya en plena nit de manera que anaven aferrats l’un a l’altre i la Dani els empipava. Al cap de cinc minuts van arribar fins a una altra casa on feien una altra acampada:

• Aquell no és l’Arnau Altadill?- Hugo.

• Si, que ho és si, aquesta casa es dels seus avis.- Ignasi.

• Coi! Doncs jo crec que li hauriem de fer una visita, no?- Marc.

• Em sembla una gran idea!- Markus.

Van anar fins a la casa, semblava que tots estessin a dintre de manera que ells des de fora van començar van comneçar a donar cops a les finestres, a cridar i a fer sorolls d’animals, els de dintre van callar de cop i van acusar a un dels seus amics, però el noi en questio estava a dintre,llavors van començar a cridar els de dins. Va ser el moment d’obrir la porta, l’Ignasi va ser el primer d’entrar:

• Holaaaa!

• La mare que et va parir Ignasi!

• Us hem fet pooor?- Hugo.

• M’ho hauria d’haver imaginat.- Arnau.

• Es que no hem pogut resistir la temptació, hem sortit a fer un volt i us hem vist i clar...

• Si, sou molt graciosos. Au passeu!

Van entrar tots i van quedar-se una estona fent el burro amb els que hi havien allà. Finalment van decidir tornar cap a casa l’Ignasi. Quan van tornar a casa l’Ignasi en Rubén i la Dani van decidir quedar-se una estona a fora, van quedar-se a fora abraçats i besant-se i acariciant-se i revolcant-se per terra com animalets. Finalment van veure que ja començava a fer-se clar i quan van entrar a dintre van trobar-se a tothom dormint al sofà, van anar fins a la cuina i van trobar la truita que havia portat l’Oriol i se’n van menjar mitja. Llavors van obrir la porta d’una de les habitacions i van trobar-se a l’Hugo i a la Vero d’una manera bastant compromesa:

• Perdó.- va dir el Rubén i va tancar la porta de cop.- llavors els hi va dir a traves de la porta.- un altre dia passeu la balda pervertits!

• Vés a cagar.- li va contestar l’Hugo.

En Rubén i la Dani van seguir buscant un lloc per dormir i finalment van entrar a una habitació on hi havia un llit lliure, a l’altre llit hi havia en Marc dormint feliçment. En Rubén és va treure la jaqueta, el jersei i les sabates i va posar-se al llit, la Dani el va imitar. Ella va aferrar-se a ell per a estar més calenteta i al cap de poc s’adormien els dos.

Quan és van despertar ja eren les 12 del migdía i haguessin seguit dormint si no els hagues despertat l’Ignasi. En Rubén i la Dani van aixecar-se de mala gana ja que estaven dormint molt bé. Llavors venira la part lletja de l’acampada, recollir-ho tot. Sortosament la porqueria estava tota concentrada al menjador i van enllestir prou ràpid. Mentre que en Rubén estava recollint al menjador la Dani va fer el llit, el que havien dormit ella i en Rubén i al que havia dormit en Marc. Finalment, quan tot va estar net com una patena tothom va marxar cap casa seva, el germà de l’Hugo va parar al davant de casa la Dani:

• Puges?- li va preguntar la Dani al Rubén.

• Mmm, sí.- van baixar tots dos del cotxe i van dir adéu als altres.

• Ufff, estic baldada, ara una dutxa i a dormir.

• I així per que em fas venir a mi?

• Perqué vull dormir amb tu.

• Ah! Clar tu tota neta i jo amb un pam de ronya!

• Rubén, tinc dutxa. Et dutxes i punt.

Van pujar i després de que la Dani deixes al Rubén menjant-se un entrepà va anar-se a dutxar. Després va dutxar-se en Rubén i quan tots dos van estar ben nets, es van gitar i van dormir molt i molt. Quan en Rubén va despertar-se ja era ben fosc, va mirar el rellotje, eren les 10 de la nit, va respirar alleujat perquè si hagues sigut més tard al seu avi li hauria agafat un infart, sense saber res d’ell. Va treure el mobil i va trucar-lo per dir-li que ja anava cap a casa. Va sortir de l’habitació i va anar fins a la secadora on hi havia la seva roba ja seca. Es va vestir, va agafar les seves coses i va marxar cap a casa.

L’endemà va ser un dia horroros perquè tenien classe i tot hi haver dormit molt el dia anterior, tota una tarda i tota una nit, encara arrastraven seqüeles de l’acampada. Aquella tarda el Rubén tambè se la va passar dormir.

Finalment van arribars els examens de final de trimestre i amb ells les llargues hores d’estudis, el Rubén estudiava a casa la Dani, i allò no era gaire recomanable perquè hi havien estones en que no estudiaven gens. Però finalment la cosa va anar prou bé, només va suspendre física i amb un 4, de manera que van començar les esperadíssimes vacances de Nadal. D’altra banda, el Rubén estava cada cop més preocupat pel seu avi, cada cop estava més prim i feia més mala cara. Però en Manolo li deia que no li passava res, que es trobava bé i que fes la seva.

El dia de Nadal va ser bastant lleig, en Rubén va dinar amb el seu avi i després va passar-se la resta del dia fent neteja. La casa va quedar neta com una patena, però en Rubén va quedar esgotat i avorrit. Finalment va decidir vestir-se i anar a fer un tomb. Un cop al carrer va pensar que aquella havia estat una idea pèssima perquè feia molt fred, però va fer el cort fort i va continuar caminant, va passar per sota casa la Gabri i va mirar cap a dalt, al seu balcó hi havien llumetes de nadal i un pare Noel molt lleig. Va continuar caminant, tots els bars estaven tancats i ell hauría donat el que fos per un cacaolat ben calent. Finalment els peus el van portar fins a casa la Dani, va trucar però no va contestar ningú, així que va continuar caminant en aquella foscor, eren les 8 i el cel estava completament negre, finalment va trobar un bar obert i va entrar-hi, va demanar el seu desitjat cacaolat i va notar que se li escalfava el cos. Va estar-se una estona al bar però com notava que el propietari se’l mirava malament va pagar i va marxar. Va decidir tornar a casa.

Després de sopar van trucar al timbre, era la Dani, que tenia les galtes vermelles pel fred i tota ella feia molta gracia ja que l’abric que portava tambè era vermell i semblava una nena petita:

• How, how, how.- va dir ella.

• Ets el pare Noel més sexy que mai havia vist.

• Això és perquè no t’hi havies fixat bé. Les panxes de pare Noel son megasexis.

• On vas a n’aquestes hores?

• Doncs a veure’t a tu. Tu què creus?

• He passat aquesta tarda per casa teva, però no hi ereu.

• Ja, és que hem passat el dia amb la meva mare.

• Ah!- i de sobte la Dani se li va llençar al damunt i li va fer un petó. Oi serà perquè és Nadal i aquestes dates em posen sensible i tot em fa plorar, però he de dir que em comença a caure bé la Dani. Ehem, això no treu que la Gabriela li fumi 100 patades. Per cert, aprofito per a desitjar un bon Nadal al papà, a la mamà, al meu germà Esteve (felicitats pel sant també), a la meva germana Eva, al meu avi, a la meva àvia, al meu tiet Antoni, a la meva tieta Dolors, al meu cosí Pep, a la meva cosina Joana, al marit de la Joana, l’Emanuel, al meu fillol Rafa. I em penso que no m’he deixat a ningú.

• Ai, m’arada tant Nadal!

• Mmm, a mi no m’agrada gaire.

• Què dius? Si a tothom li agrada el Nadal.

• Doncs a mi no.

I la Dani i el Rubén van quedar-se molta estona discutint sobre les coses bones i les dolentes del Nadal. L’endemà el Rubén ja va estar una mica més animat, ja que tots els amics van sortir. Va passar-se el matí jugant a bàsquet ja que tot i fer molt fred feia sol i apetia fer una mica ebastant bé la Dani i el Rubén no la van seguir gaire, aquell fenòmen va ser considerat per tots un tema d’actualitat ja que quan van sortir del cinema ni l’Hugo, ni en Marc, ni l’Ignasi van deixar de comentar-ho. Finalment en Rubén es va veure obligat a clavar uns quants cops de punys a les costelles. En Rubén va sopar amb la Dani i la Ka i després quan era amb la Dani a la seva habitació va descobrir una cosa gens agradable. A sobre la taula, a sota d’uns quants llibres hi havia un test d’embaràs:

• Dani, què és això?- va preguntar ell. Ella va girar-se per mirar-ho.

• Un test d’embaràs.- va dir ella despreocupadament.

• Què, què estàs...?

• No ho sé, ja fa dies que m’hauria d’haver vingut la regla. Però no ho crec. Mai em ve bé.

• I ho dius així de tranquila? Pots estar embarassada i no et preocupa?´

• Home si no estés preocupada no m’hauria comprat el test, però no em treu el son.

• Menys mal que un dels dos podrà dormir doncs.

• Rubén, tranquil home, segur que demà o demà passat em ve la regla. A més si estic prenyada és impossible que sigui teu.

• Com?

• Doncs que totes les vegades que he estat amb tu hem fet servir condó. És impossible que sigui teu.

• I així? Pensava que estavem junts.

• Si? Coi...jo Rubén...

• No passa res, ja veig que no penses com jo. I si no és meu de qui?

• De l’Aitor, és el meu novio. – retiro el que he dit abans, em cau com una patada al cul.

• Què?

• Doncs això, que l’Aitor era i és el meu novio a Barcelona. Jo és que pensava que ho sabies.

• I com és suposa que ho havia de saber?

• Doncs, li vaig explicar a l’Hugo.

• Potser que m’ho haguessis explicat a mi, no?

• Coi, ara no t’emprenyis.

• Si et sembla salto d’alegria.

• No, però no n’hi ha per tant. No ho se, tampoc ho hem dit mai que estessim junts.

• Ja, però és que aquestes coses no les acotumo a preguntar. Però vaja que le pròxim cop hauré de fer firmar un contracte.

• Rubén, va home, no t’emprenyis. Tu be tenies novia quan ens vam enrotllar.

• Quan ens vam enrotallar sí, però tres mesos després no.

• No se Rubén, em sap greu. Per mi pots anar amb qui vulguis i si no em vols tornar a veure ho entendré.

En Rubén va marxar de casa la Dani pensant amb el que li havia dit. I no tenia gens, però que gens clar el que volia fer. El que va fer va ser anar a buscar a l’Hugo a casa i amb ell va anar fins al skatepark explicant-li tot el que havia passat:

• Però jo em pensava que ja ho sabies que tenia novio.

• Doncs no. No m’ho havia dit.

• Que divertit, i tu que penses fer?

• No ho sé, tu que faries?

• Faria com ella, seguiria amb la Dani però m’en beneficiaria d’altres.

• És una opció.

Al skatepark estaven els altres i s’hi van unir, van fer el que sempre feien i més tard van anar als pubs. Aquell dia als pubs hi havia força gent i tots ells van posar-se a fer el paperina, en Rubén però que no estava gaire animat va asseure’s a la barra tot sol i va demanar-se una cervesa, i una altra, i una altra...intentava ofegar les seves penes. Les seves no sé, però les meves no s’ofeguen mai, em penso que saben nedar. I va estar bevent fins que la Dani va entrar per la porta, ella el va veure i va anar a parlar amb ell:

• No estic prenyada.- Dani.

• Bé.

• Sí, és genial. Vaig a ballar una conga. T’hi animes?

• Mmm, no. No estic per ballar congues jo.

I en Rubén la va deixar sola i va anar al lavabo. En quan va sortir va topar-se literalment amb la Gabri:

• Perdona. Coi Gabri!

• Rubén! Ostres vas borratxo.

• Mmm, una mica, sí.

• Jo també! Bon Nadal, bon sant Esteve i bon any nou.

• Encara no és any nou.

• Però és que com no et vull tornar a veure t’ho desitjo ara ja. Capullo.

• Ara perquè em dius capullo?

• Perquè em vas deixar per aquella pelandrusca.

• Ja...pelandrusca del tot, té novio.

• Així sou uns pelandruscos els dos. Au, adéu.

I la Gabri va entrar al lavabo de noies, en Rubén va quedar-se pensant per un instant i llavors va tornar amb la multitud. Va buscar a l’Hugo i li va dir que marxava cap a casa. En quan va arribar a casa va vomitar tot el que havia ingerit i després de passar una estona d’aquelles en que creus que t’estàs a punt de morir, va gitar-se. L’endemà al matí tenia una ressaca espantosa, però va llevar-se a les 10 i va anar a fer la compra. En tornar a casa va fer el dinar i va dinar amb el seu avi:

• Què et passa Rubén?

• Que tinc ressaca iaio.

• Home, que tens ressaca se’t veu des de sis quilometres, però està clar que et passa alguna cosa més.

• Mal d’amors.

• Uff, aquets no és curen amb una aspirina, ni amb vuit litres de cervesa.

• Ja, ho vaig comprovar ahir la nit.

• Ai fill meu! Tens 17 anys, bé casi 18 i això vol dir que com més millor, i que com tu dius sempre, no t’hi has de casar.

• Tens raó.

• Ho sé.

• T’ha quedat bona la sopa.

• És de sobre.

• Quins invents.

I després de dinar el Rubén va arribar a la conclusió de que el seu avi tenia raó, i perquè no podia seguir amb la Dani i al mateix temps tirar-se’n a 10 més? Total si a ella no li importava a ell no li importava que ella tingues un novio a Barcelona al que només veia un cap de setmana de tan en tan. Així que va anar a casa la Dani a comunicar-li:

• Hola.- li va dir ell quan la Dani li va obrir la porta.

• Bones. Puc passar?

• Tu què creus?- van anar a l’habitació de la Dani.

• Perdona el cabreig de l’altre dia.

• En tenies tot el dret, t’ho hauria d’haver dit.

• En això estic d’acord, però he estat pensant i no m’importa, vaja...a mi m’agrada estar amb tu i si tu també vols estar en mi (a dies) doncs per mi endavant.

• Ho dius de veritat?

• Sí.

• Doncs per mi si, vaja que m’agradaria seguir com fins ara.

• Ara el que no m’agradaria és que el teu novio s’en enteri i vingui a fotre’m una pallissa.

• Ell ja ho sap. Però tranquil que no l’importa, ell fa el mateix.

• Mm, mira que ets rareta, eh!

• Una mica, pero una cosa és l’amor i l’altra el sexe pel sexe.

• I ara em diras que si et ve a veure un dia anirem a fer un cafè tots 3?

• Home...no se, seria una mica incomòde.

• Era una conya.

Van seguir parlant una bona estona i finalment ell va marxar. Va fer cap a casa l’Hugo que estava jugant a la wii (regal de nadal) molt emocionat. Quan jo era jove jugavaem al parxís. En Rubén va posar-se a jugar amb ell mentre li comentava el tema de la Dani. Van estar fins a les tantes jugant i van acabar que els hi feien mal músculs que no sabien que tenien. Cap a les 8 el Rubén va tornar cap a casa.

Va sopar amb el seu avui i tot seguit va anar-se’n a dormir ja que estava bastant cansat, aquella nit, però va dormir molt malament. Va tenir molts malts sons i no va parar de despertar-se. Quan l’endemà finalment es va llevar va sentir-se com si no hagués dormit gens ni mica. Durant el matí va fer ben poca cosa i a la tarda va quedar amb la Dani i va anar al cinema.

Finalment va arribar cap d’any, cap d’any aquella nit on tot el que feies no comptava. En Rubén estava acabant-se de posar guapo per aquell event, tots havien decidit anar amb tratje i ell s’estava intentant fer el nus a la corbata. Quan finalment ho va aconseguir va acomiadar-se del seu avi, que sopava amb uns veins, i va marxar cap a casa l’Oriol que era on sopaven tots.

De camí va passar a buscar a la Dani que va deixar anar un xiulet d’admiració en veure’l tan arreglat. Tots dos van fer el camí cap a casa l’Oriol. En quan van arribar en Marc va tirar-se a sobre d’en Rubén i el va començar a petonejar i a dir-li el guapo que estava, en Rubén després de molt d’esforç se’l va treure de sobre i en Marc va anar a petonejar al Markus que en quan el va veure venir va començar a aparta-se d’ell. En Rubén va mirar a tothom i va veure que la Dani s’havia tret l’abric i portava un vestit que li quedava molt i molt bé. Ella en veure que la mirava va fer una volteta i va riure.

El sopar va ser com tots els sopars de cap d’any, tots ja mig borratxos, l’Hugo i en Marc fent-los riure a tots i tothom animat. A les 12 van menjar-se el raïm i van felicitar al Rubén que feia 18 anys. Llavors van treure un parell de regals per al Rubén i li van donar.

Van arreplegar una mica tot el que havien fet servir i van marxar a montar la festa. Cap d’any era la unica ocasió en que trepitjaven la discoteca i van anar tots contents cap allà, mentre feien cua per entrar van començar a trobar coneguts i a muntar la festa. Al cap d’una estona van poder entrar i a dintre gairebé no es podien moure. Van deixar totes les jaquetes al guardaroba després de 15 minuts més de cua i finalment van anar a fer l’imbècil. Tots anaven per allà ballant, bevent i fent el capullo. A en Rubén el va felicitar moltissima gent que ell no coneixia de res. Va haver-hi un moment en que va anar a buscar un cubata i els va perdre així que va passar-se una bona estona voltant sol per dintre la discoteca. Voltant voltant va topar-se amb una noia que en veure’l va exclamar:

• Que guapo!

• Ah, gràcies.

• I on vas?

• Busco als meus amics que els he perdut.

• Vaja, jo que em pensava que em buscaves a mi.

• Dona, pots estar segura que s’hi t’hagues vist mai abans ara t’estaria buscant a tu.

• Oh! Que bonic.

• Oi que si?

• Si.

• Doncs fins una altra, eh! Adéu.

I en Rubén va continuar la seva recerca com que amb tota l’estona que portava buscant ja s’havia acabat el cubata se’n va anar a buscar un altre i amb tants de cubates com portava a sobre anava feliç de la vida, massa i tot potser. Buscant, buscant va trobar a la Gabri, que estava guapa a més no poder, ella defugia a un noi que intentava lligar-se-la:

• Va deixa’m estar.

• I si no què?

• Si no et fumare una bona galtada.

• Oi, si! Ja tremolo.- va dir apropnat-se-li perillosament.

• Que em deixis, pesat!- en Rubén va agafar de l’espatlla al noi en qüestió i el va estirar cap a enrera.

• Aveure si et diu que la deixis la deixes, et costa tant d’entendre això?- Rubén.

• Tu què coi vols? Qui coi ets.

• Soc el que et trencarà la cara com no la deixis en pau a ella i a les seves amigues. Així que au, marxa d’una vegada.- i el va deixar enrera.- estàs bé?- li va preguntar a la Gabri.

• Sí, gràcies, però no calia que t’hi posessis.

• Passava per aquí.- el tio va tornar i va intentar clavar-li un cop de puny al Rubén. En Rubén va apartar-se i el cop el va rebre la Gabri.- la mare que et va parir. Seràs desgraciat!- sortosament en aquells moments pasava per allà un segurata i va endur-se al tio que havia pegat la Gabri.

• Coi! Quin mal!

• Ostres Gabri ho sento.

• Rubén m’estic marejant.

• Vine, anem fora.

En Rubén li va passar el braç per les espatlles i va obrir-se pas fins a fora. Un cop a fora van anar a seure a un mur que hi havia allà prop. En Rubén li va mirar la cara, havia rebut el cop al costat de l’ull i ho tenia roig:

• No et moguis que et vaig a buscar gel.- va apropar.se a un cotxe on hi havia uns nois fent botellon i els hi va demanar un parell de gels.- tens un mocador?

• Si, espera.- ella va remenar per dintre la bossa i va treure un mocador. Ell va embolicar el gel i li va posar al costat de l’ull.- au! Està fred.

• Sí, però si no t’ho poses demà pots semblar un camaleó, amb l’ull tot inflat.

• I per què sempre em passen a mi aquestes coses?

• Doncs no ho se, perquè seràs gafe com jo.

• Ai! Per cert, felicitats.

• Gràcies. Escolta Gabri, em sap molt greu com va anar la cosa.

• Ja! Això m’ho dius perquè m’han fomut un cop de puny per culpa teva.

• No, això t’ho dic perquè em moro de ganes de besar-te.

La Gabriela se’l va quedar mirant als ulls durant un moment i va besar-lo. Ell va besar-la també i van fondre’s en una abraçada. Ella però va desfer-se’n i va marxar cap a dintre un altre cop. Ell es va quedar allà durant un moment però al cap de poc va tornar a entrar, i aquell cop al entrar va trobar-se amb tots els seus amics, incluida la Dani:

• Ei, on eres?- Dani.

• Doncs buscant-vos.

• Jo t’he buscat durant una bona estona també, perquè com no venies.

• Segur que ens em creuat.

• Segurament.- la Dani se li va penjar del coll i el va besar. Ell no li va tornar el petó.- què et passa?

• Que vaig de baixon ja.

• Però si només son les 5. vinga anem a buscar un cubata, jo t’invito!

I se’l va emportar de la mà cap a la barra. Relament amb aquell cubata i amb el porro que van anar a fer, el Rubén va tornar-se a animar bastant i al cap de cinc minuts ballava i li feia petons a la Dani. A les 7 la gent va començar a marxar, en Rubén i la Dani, però no van marxar fins a les 7.30 i van tornar els dos sols cap a casa:

• Ai! Em fan molt de mal els peus.- Dani.

• Això et passa per anar amb aquestes sabates.- la Dani anava amb uns super talons.

• Oh, però és que per anar guapa s’ha de patir.

• On ho diu això? Jo sempre et trobo guapa i no vas mai amb aquestes sabates.

• Però és que tu no tens una mirada objectiva.- la Dani es va treure les sabates.

• Què fas? No vagis descalça que encara et clavaras alguna cosa.

• Preferixo trepitjar vidres que soportar més estona aquestes sabates.

• Quin remei. Puja!- li va dir assenyalant la seva esquena.

• Què dius? No cal Rubén! A més! Segur que tu també estas cansat.

• Que no, que pugis tonta.

• Tu ho has volgut.

I la Dani va pujar i el Rubén la va portar fins a casa. Un cop a casa la Dani, ell tambè va pujar-hi i van dormir plegats. Quan en Rubén va despertar-se va notar-se el cap a punt d’explotar i sed, molta sed. Va veure que la Dani ja s’havia llevat així que ell va aixecar- se i va anar a buscar-la. Ella estava a la cuina prenent un cafè amb la Ka. Ell va seure a la taula amb elles i també li van posar un cafè. La Ka el va mirar, en Rubén anava amb gallumbos i la Ka li va dir:

• Rubén, ara per reis et regalaré un pijama i te’l deixes aquí.

• Mm, si crec que seria un bon regal.

• Ai mare meva, quina ressaca.-Dani.

• Jo també tinc molta ressaca, crec que ahir ens vam passar una mica.- Rubén.

• Nomès una mica?- Ka.

• Bé, molt. però no se com ho vaig fer que nomès m’he gastat 30 euros.

• Això és perquè amb l’entrada anaven dos consumicions.- Dani.

• Ah! ja deia jo que no ho veia clar.

• Oh quina gana tinc! Em menjaria un bou.- Dani.

• Proposo anar a esmorzar.- Rubén.

• A esmorzar? Son les 7 de la tarda Rubén.- Dani.

• Ah coi! Doncs a berenar.

• Vale doncs, anem-hi- Dani.

• Tu vens Ka?

• Em, si, si que vinc.

Es van anar a vestir i van anar a menjar alguna cosa. Gairebé totes els bars estaven tancats, però finalment van trobar-ne un d’obert i van entrar a berenar. Van estar-s’hi una bona estona i després cadascú va tornar a casa seva. Quan en Rubén va arribar a casa seva, el seu avi estava mirant la tele, ell li va dir hola i va explicar-li com havia anat més o menys la nit i va anar-se a dutxar.li va explicar per sobre perquè si arriba a explicar-li tot al pobre home li agafa un infart. En quan en Rubén va sortir de la dutxa va veure que tenia un sms de la Gabri que li deia que la desconcertava i que quan ell tingues les idees clares li digues. Ell en aquell moment no va saber que contestar-li, així que, no va fer-ho.

Van passar els dies i van tornar a classe. En Rubén que ja tenia els 18 i la teòrica del cotxe se l’havia tret a l’estiu va començar les pràctiques. Així que moltes de les tardes feia pràctiques i quan acabava feia una estona de feina i quedava amb la Dani, aquells dies gairebé no trepitjava l’skatepark. Va ser un dia d’aquells en que tornava de fer pràctiques que va trobar-se a la Gabri.

• Hola.- ella.

• Hola, què on vas?- va preguntar ell com si res.

• Al super.

• Em deixes que t’acompanyi?

• Fes el que vulguis.

• Gabri, penses passar-te la resta de la teva vida empipada amb mi?

• No estic empipada, però és que no t’entenc Rubén, de veritat que no t’entenc. Si estas amb la Dani aquesta i esteu bé, què coi vols de mi?

• No ho sé, suposo que...ai jo que se Gabri. Però cada cop que et veig no puc evitar desitjar besar-te, abraçar-te i voler estar amb tu.

• I què esperes que faci jo?

• No ho sé. Que em diguis el que sents.

• Ja ho saps el que sento, però és que no t’entenc de veritat. Deixa’m estar Rubén, deixa’m estar.

• Doncs si vols que et deixi estar et deixo estar. Sento haver-te molestat tant.- ell va girar-se per marxar.´

• Rubén!- ell va girar-se per mirar-la i ella va besar-lo.

• I això?

• No ho sé, suposo que soc una tonta.

• Si tu ets tonta jo soc tonto i mig.

I tots dos van tornar-se a besar durant una bona estona i després el Rubén la va acompanyar al super i a casa seva. A casa la Gabri no hi havia ningú i allà van estar parlant durant una bona estona i després van fer l’amor. Em sembla molt malament que la meva mussa hagi tornat amb aquest poca solta que a la primera de canvi marxarà amb una altra, o pitjor encara, amb un altre. Ella el que ha de fer és enamorar-se de mi. En acabar estaven tots dos estirats al llit i la Gabri li va preguntar:

• Ho deixaràs córrer amb la Dani?

• Si, clar. Jo amb qui vull estar és amb tu.

• Quan li diràs?

• Aquesta mateixa tarda. De totes maneres la Dani i jo no sortim, ella té el seu novio a Barcelona i això nostre era una cosa una mica estranya.

• Ja ho pots tornar a dir.

I si, en Rubén quan va marxar de casa la Gabri va anar a parlar amb la Dani. Realment en Rubén no sabia que coi li havia de dir, i va passar-se una bona estona assegut al portal de casa la Dani. Finalment, després de rumiar-s’ho bé, va armar-se de valor i va trucar al timbre, ella li va obrir i ell va pujar:

• Hola, com és què has vingut? No t’esperava.- Dani.

• Doncs perquè he de parlar amb tu.

• Passa alguna cosa?

• Mm, mira és que realment no sé molt bé com t’ho he de dir.

• No se, però dis-m’ho d’una vegada que m’estas posant nerviosa.

• Doncs que he estat parlant amb la Gabri i...

• Torneu a estar junts?

• Si.

• I això t’ha costat tant?

• Dona...

• Coi Rubén ja m’ho pensava que tard o d’hora acabaries sortint amb algú, el que no m’imaginava era que fos la Gabri, però si és amb ella amb qui vols estar, endavant. Per mi no et preocupis home.

• Es que no sabia com t’ho pendries.

• No et negaré que em fot, perquè no se, crec que hem estat molt bé tu i jo, però vaja que cadascú ha de fer la seva. Jo tinc molt clar que tu m’agrades molt però que m’estimo molt a l’Aitor, i si tu estimes a la Gabri...què hi puc fer jo?

• Res.- si haguessis deixat al teu novio ara no estaria dien-te això, va pensar el Rubén.

• En fi, en veiem demà a l’insti? Podem ser amics i tot això que es diu, no?

• Sí, crec que si.

• Doncs fins demà.

I en Rubén va tornar a cap a casa seva havent arreglat les coses amb la Dani i la Gabri, els unics problemes que tenia en aquell moment eren els de física. Realment en Rubén no es creia que les coses li anessin tant bé, a la seva vida abundaben les desgràcies i feia setmanes que no li’n passava cap. Si li passen desgràcies es queixa i si no també, quines ganes de queixar-se...jo tinc un “uñero” al dit gros del peu dret i no em queixo tant.

La notícia de que la Gabri i en Rubén havien tornat va arribar a orelles de tothom increiblement ràpid, tots dos passaven massa hores junts, és a dir fèien massa campanes i això va fer que en Rubén anes bastant perdut a la magoria de classes i va haver de demanar una ajuda a l’Hugo. Van passar els dies i en Rubén va entregar el treball de recerca, que per culpa de la Gabri, havia acabat tan sols dos nits abans. Just aquell mateix dia en Rubén sortia de la classe de dibuix tècnic amb la sensació de no haver-se’n enterat de res, i quan sortia la Ka el va cridar:

• Rubén, ei esperat que hem de parlar.- Ka.

• Ja! Ja se que m’has de dir.

• Em fas molta ràbia Rubén, tots els professors em diuen el mateix, que faltes a moltes classes i que a les poques que vas no t’en enteres de res. Què vols? Jugar-te el curs?

• No, però que ja se que m’he de posar les piles i tranquila que ho faré.

• Això espero. Mira et vull aquesta tarda a les 5 a casa, t’explicaré tot el que no has entes, vale?

• Mm, vale.

• Au doncs...tira cap a classe i pobre de tu que em tornis a fer una campana.

I en Rubén va anar a la seguent classe, i a la seguent, i a la seguent...i a les cinc va anar a casa la Ka, i quan va acabar va tornar a casa a fer la resta de la feina que portava per a les altres classes i es van fer les 2 de la nit i encara no s’havia posat al dia, va estar despert fins a les 3. l’endemà el Rubén no s’aguantava de la son que portava però va fer un grandissim esforç per prestar atenció a les classes i a l’hora del pati va trobar-se amb la Gabri:

• Fem campana ara?- Gabri.

• Que va, no puc fer més campanes que no me’n entero de res a classe després.

• Què dius! Va home...jo faig les mateixes campanes que tu i no em perdo.

• Però tu estas a primer i aquest any no tens la sele, a nosaltres ens maten de feina i ahir tenia tanta feina que vaig estar despert fins a les tres.

• Està bé. Perdona, no hi pensava amb tot això. No t’empipis.

• No m’empipo, però és que estic estressat.

• Estàs massa estressat per a fer-me un petó?

• No, crec que això m’alleuja una mica.

I després del pati van anar tots dos a classe. Quan tot just en Rubén havia tornat a agafar el fil de les classes, el seu avi va posar-se molt malalt. El van ingressar al hospital i al cap de pocs dies, va morir. Ja estava, a en Rubén ja no li quedava ningú, s’havia quedat sol. La mort del seu avi li va afectar moltíssim, després de l’enterrament en Rubén va tancar-se a casa i no va sortir en tres setmanes. Durant aquelles setmanes va passar-se gairebé tot el dia al llit, sense fer res i gairebé sense fer menjar. L’Hugo, la Gabri i la resta de gent van anar un parell de cops a buscar-lo però ell no va molestar-se a obrir la porta. Finalment la Gabri i l’Hugo van anar tos dos junts a veure’l. Com que en Rubén no contestava al timbre van esperar que sortís algun veí i van pujar. Van trucar al timbre i a la porta fins que en Rubén va dignar-se a obrir la porta i l’Hugo i la Gabri van quedar-se de pedra, en Rubén portava una barba descuidada i bruta, s’havia aprimat i semblava que no s’hagues dutxat en dies:

• Ei hola.- va dir-los-hi.

• Com què ei hola? Hem vingut al menys 30 cops i no t’has dignat ni a contestar-nos. Ja ens pensavem que t’havia passat alguna cosa.- Hugo.

• Bé, es que no m’apetia veure a ningú.

• Rubén, es pot saber quants dies fa que no et dutxes?- Gabri.

• Doncs...

• Perfavor Rubén tu t’has vist? Què coi et passa? Si, d’acord s’ha mort el teu avi, però no s’acaba el món.- Gabri.

• Si, s’ha mort el meu avi, la meva avia i la meva mare! I no se qui coi és el meu pare. Però clar no s’acaba el món, no? Què coi en sabeu vosaltres si no teniu ni un problema, i encara heu de venir aquí a dir-me el que he de fer i el que no he de fer. Foteu el camp d’aquí!

• Però Rubén...- Gabri.

• Que marxeu us he dit...fora d’aquí.

• Què coi estàs dient?- Hugo.

• Fora!- en Rubén el va empenyer cap a fora.

• Marxem Gabri, aquest imbècil s’ha transtocat.-Hugo.

I l’Hugo i la Gabri van marxar i en Rubén va tornar al llit. Un cop al llit va posar-se a pensar i va decidir anar a parlar amb el seu ex-aspirant a pare. Tots dos sabien qui era l’altre però mai s’havien dirigit la paraula. Va aixecar-se del llit i va anar a dutxar-se, es va afeitar, va vestir-se i va sortir de casa. Un cop al carrer va dirigir-se a la botiga d’electrodomèstics que tenia l’ex-aspirant a pare. Va arribar a la botiga, va respirar a fondo i va entar-hi, darrera del taulell hi havia la filla del exaspirant, que tenia uns tres anys menys que ell, en Rubén ignorava si ella coneixia la història:

• Hola.- la noia.

• Hola, hi és el teu pare?

• Sí, un moment. –li va dir ella interrogant-lo amb la mirada. La noia va anar a buscar al seu pare i quan ell va sortir se’l va quedar mirant.

• Hola.- Rubén.

• Hola Rubén, passa.- li va dir l’Arnau (l’exaspirant a pare), el Rubén va seguir-lo an la rebotiga.- sento el del teu avi, era un bon home.

• Si, però jo et volia preguntar si saps res del meu pare.

• Ho sento però no, per no saber-ne no en se ni el nom.

• Ja m’ho imaginava, però per provar.

• Sento no poder-te ajudar.

• No et preoqupis.

En Rúben va acomiadar-se del Arnau i va tornar a casa, en quan va arribar va decidir posar una mica d’ordre a casa i després d’aquest ordre va anar a comprar un billet d’avió per a Jamaica. En Rubén sabia que no trobaria mai al seu pare, tampoc el volia trobar, però li venia molt de gust anar a Jamaica. Va comprar un billet per al cap de dos dies i va fer una reserva de tres dies a un hotel, un cop allà ja decidiria que fer. Va tornar a casa, va fer les maletes i va agafar l’ultim tren cap a Barcelona, un cop a Barcelona, va agafar un tren cap a Madrid i a Madrid va agafar l’avió cap a Jamaica. Va marxar sense acomiadar-se, sense dir adéu a ningú, i un cop allà tampoc va trucar a ningú. Quin poca solta. Un cop a Jamaica va estar-se els tres dies que tenia reservats al hotel i després va anar a una pensió i després va llogar un pis, un pis de mala mort no us cregueu que era una mansió, però a n’aquell pis s’hi va estar cinc mesos. Va passar-se cinc mesos vivint la vida, despreocupat pels diners, tenia diners, allà no li feia falta tenir una feina. Va conèixer bastanta gent amb el temps que va estar-se allà i realment va evadir-se de la resta del món i va oblidar-se dels seus problemes. No va pensar que havia deixat el curs a mitges, no va pensar en cap dels seus amics, no va pensar en la Gabri, realment no va pensar en ningú més que en ell. Va ser un dia del cinquè més en que portant una conversa amb la gent que havia conegut, els amics que tenia que va sotir el tema:

• I tu Rubén, no tens familia?

• Jo? No, fa 5 mesos va morir el meu avi que era l’ultim familiar que em quedava.

• Vaja. I els amics?

• Els amics...els amics ara mateix no em deuen poder veure.

• Per què ho dius això?

• Perquè vaig venir aquí sense acomiadar-me de ningú, sense dir-los-hi que marxava, i amb aquets cinc mesos no han tingut noticies meves.

• Home, potser si que t’has passat una mica.- la Giselle, la noia amb qui portava tres mesos el mirava amb un interrogant als ulls.

• Ja ho se, però que hi puc fer ara?

Quan es va acabar la vetllada i en Rubén i la Giselle van anar cap a casa d’ell, un cop allà ell la va començar a besar, ella no li va tornar els petons. En Rubén la va mirar, en mirar-la com la va mirar en aquell moment va adonar-se’n de que era la dona més guapa que havia vist mai, era obvi que no era la tipica bellesa classica perquè la Giselle era mulata com en Rubén, amb els ulls foscos i els cavells super arrissats, però aquella bellesa salvatge tenia a en Rubén totalment eclipsat i en Rubén la desitjava moltissim. Llavors, ella li va dir:

• Rubén, què hi fas aquí?

• Com que què hi faig aquí?

• Estàs perdent el temps, no et pots passar la vida en aquesta illa de merda sense fer front als teus problemes.

• Deixa’ls estar els meus problemes, no hi vull pensar amb els meus problemes.

• Però els tens! I què penses fer, estar aquí sempre sense fer res de bo a la vida? Jo si pogues fer com tu i marxar i estudiar i viure una vida plena o faria, no crec que t’agradi estar tot el sant dia a la platja sense fer res, veient als turistes amb les seves pulsseretes de l’hotel restregan-te que el seu pais es un pais cent cops millor que aquest.

• No, esclar que no m’agrada, però al menys aquí no m’he de preocupar de res!

• Torna Rubén! Vés i acaba d’estudiar i fes alguna cosa amb la teva vida, tu estàs aquí com si aquí el temps no passes i si que passa, aquí passa i tot segueix igual però per tu allà pot canviar alguna cosa, però t’asseguro que estant aqui no canviarà res.

• Ja ho se.

• Doncs marxa! Aquí no hi ha res que et lligui!

• Si, estàs tu!

• Però de mi te’n oblidaràs.

• Però no me’n vull oblidar de tu, vine amb mi.

• Rubén...saps perfectament que no puc venir amb tu, no em donarán el permis de residència i per a estar allà sense poder treballar ni fer res, sense papers...al menys estic aquí i treballo.

• Tens raó.

• Esclar que tinc raó.

I en Rubén al cap d’una setmana tornava. Tornava deixant enrera moltes coses i tornava reflexionant sobre el seu futur. Havia deixat el curs a mitjes, l’hauria de repetir, havia marxat sense acomiadar-se dels amics, sense dir adéu a ningú. Que haurien estat fet durant aquells mesos? Quan finalment va arribar a casa, estava cansat i tenia jet lag, quan va arribar era de nit així que va posar-se a dormir.

Quan l’endemà per fi es va despertar va veure que la casa estava en un estat deplorable, va desfer les maletes i va netejar-ho tot, després va anar a la cuina, tots els aliments estaven fets malbé de manera que va anar a comprar al supermercat. I després de deixar les coses al seu lloc, va fer el cor fort i va anar a veure a l’Hugo.

Després de cinc mesos fora li resultava estrany tornar a caminar per aquell carrers, cases. Finalment va arribar a casa l’Hugo, va trucar al timbre i va contestar ell:

• Si?

• Hugo?

• Si, qui és?

• Soc en Rubén. He tornat.

• La mare que et va parir, ves a la merda gilipolles. A que collons has vingut ara?

• Ja ho se que...Hugo em deixes pujar?

• No, ni et deixo pujar ni vull saber res de tu.- i va penjar el telefonet, en Rubén havia contemplat la possibilitat que no volguessin saber res d’ell, però esperava que no fos així. Va resignar-se i va marxar. Quan ja estava a punt d’arribar a casa seva va sentir que l’Hugo el cridava.- Rubén.

• Jo...- l’Hugo li va fumer un cop de puny i després el va abraçar.

• Ets un capullo, un gilipolles, un imbècil, un subnormal i moltes coses més que ara no em surten, però t’he trobat a faltar i tot i així m’alegro de veure’t.

• Ho se.

• Es pot saber on coi has estat?

I en Rubén li va explicar on havia estat i que havia fet durant aquells cinc mesos. Mentre que en Rubén li relatava la història l’Hugo el maleia i li repetia continuament que era un imbècil, en quan va sortir el nom de la Giselle li va dir:

• Qui és aquesta? Jo en vull veure una foto si tan bona dius que esta.- el seu amic torna al cap de cinc mesos i l’unica cosa que pensa en demanar-li es una foto de la novia. Calent de merda. Però si, jo dono fe que la Giselle esta, esta molt i molt i molt i mooolt bona. Però a mi m’agrada més la Gabri.

• Hugo tio...

• Què? M’estas dient que es una mussa i a mi la imaginació no se si m’arriba a tant.

• Jaja.- en Rubén va treure el mòbil i li va ensenyar la foto.

• Ara entenc perfectament que et quedessis cinc mesos allà. Jo encara m’hi estaria.

• I tu què?

• Jo que de què?

• Aquets cins mesos, que has fet?

• Doncs el mateix de sempre, a part de foter-te a parir i preocupar-me, com tots els altres, acabar l’institut...

• Ja m’ho penso.

• Jo hauré de tornar a fer tot el curs.

• Ja. Doncs t’hauras d’anar a matricular.

• Creus que els altres em mataran?

• Es dificil de dir, estavem tots molt preocupats, de vegades empipats perque pensavem que trucaries qualsevol dia i no ho has fet. No en tinc ni idea.

• Ai, ai, ai...la que si que em mata quan em vegi serà la Gabri.

• Et descuartitzara. Per cert, estic amb ella.

• Què?- què? Això dic jo, coi això no ho sabia, i mira que jo ho se tot, però clar quan segueixes una història intercontinentalment hi ha coses que et perds, com coi ha acabat la meva mussa amb aquest imbècil?

• Doncs que estic amb la Gabri. Quan tu vas marxar, estavem bastant fomuts els dos i diguem que vam passar molt de temps junts...i al final...doncs, no se tio, ens hem enamorat.

• Wow, no m’ho hauria imaginat mai que vosaltres dos...vaja que es com estrany, però que m’en alegro.

• Es que si no te’n alegraves et fumia una pallissa.

• No,no...però al menys ha sortit alguna cosa positiva de tot això.

• Sí, això si.

En Rubén i l’Hugo van seguir parlant durant molta estona, posant-se al dia de les seves vides. Van dinar i per la tarda van anar fins l’skatepark a veure als altres. Realment tots van alegrar-se de veure’l però la situació era una mica estranya, estaven ressentits amb ell. Però en Marc que era una persona absolutament feliç va abraçar al Rubén i va fer veure que plorava desconsoladament i que es mocava amb la camiseta. Durant la tarda en Rubén els hi va explicar que havia fet i ells també el van posar al dia. El díficil va ser quan va arribar la Gabri per veure a l’Hugo i se’l va trobar a ell, el va mirar amb ulls furiosos i li va començar a cridar que era un desgraciat, que havien estat preocupats per ell, que no sabien si estava bé o no i moltes coses més, cap d’agradable. Finalment es va calmar i encara mirant-lo malament va abraçar a l’Hugo, ell li va passar el braç per les espatlles i li va dir que l’important és que havia tornat i que el perdonés. Finalment quan es va fer massa tard per seguir allà tothom va tornar cap a casa seva. De camí cap a casa en Rubén va fer una parada a casa la Dani, ella sorpresa de sentir-li la veu al telefonet li va obrir amb ganes de veure’l cara a cara, en veure’l el va abraçar inmediatament i el va petonejar:

• Coi Dani, m’ofegues!

• Calla coi que feia 5 mesos que no et veia puto sonat de merda.

• Ho sento.

• Es pot saber on coi has estat?

• A Jamaica.

• A Jamaica?

• Sí- i en Rubén li va explicar tota la història.

• I no podies haver trucat? O enviar una postal?

• Ai jo que se Dani, em vaig grillar!

• No cal que ho juris.- en aquell moment va arribar la Ka.

• Coi Rubén!- va exclamar.

• Hola Ka.

• Però si ets viu! I nosaltres que ens pensavem que jo que se, el que pensavem! Estic contenta de veure’t.

• Jo també.

• On estaves?

• A Jamaica.

• Genial, nosaltres patint i tu de vacances.

• Més o menys, si.- en aquell moment en Rubén va observar que tenien la majoria de coses embalades i en caixes.- us mudeu?

• Emm, si...l’amo del pis ens fum fora, vol el pis per a la seva filla, que es casa. Tenim dues setmanes per trobar un altre lloc.

• Veniu a casa meva. – va dir inmediatament en Rubén.

• Què?- les dues alhora.

• Que vinguessiu a viure en mi, hi ha lloc de sobra a casa meva i no haureu de pagar un lloguer.

• Rubén,no...no podem, vull dir que...

• Vols dir que no saps que dir perquè no li veus cap inconvenient.

• Més o menys.- va riure la Ka.

• El que jo deia.

• Però això de no pagar lloguer...

• Casa meva fa 30 anys o més que va acabar-se de pagar. No necessito els vostres diners i no els vull.

• T’estimem!- Dani.

Al cap de dos dies la Dani i la Ka portaven les seves coses a casa en Rubén, durant la setmana en Rubén només conviuria amb la Ka ja que la Dani tornava a Barcelona per estudiar la carrera, tot hi així passaria molt temps amb les dues durant tot aquell estiu. Pel matí, en Rubén, l’Hugo, en Marc, la Dani i la Gabri havien anat a la platja del poble, estava plena de gent, sobretot d’estiuejants i de guiris. Ells van estendre les tovalloles al bell mig de la platja i van posar-se panxa al sol, en Rubén, realment ja tenia un to massa negre per a principis d’estiu, però els cinc mesos a Jamaica ja l’havien enfosquit:

• Com estàs tan negre animal?- Dani a Rubén.

• Jamaica.-Rubén.No, l’Antartida! No et fotran.

• Cert, doncs com segueixis molta estona al sol es pensaran que has arribat amb una potera.

• Ja ja ja- va fer irònicament- molt graciosa.

• Ho sé.

• Au posat crema o demà semblaras un llangostí.

• No, el meu objeciu es posar-me mega morena.- Dani.

• Et cremaràs.- li va dir la Gabri.

• No...

• Bé jo com que ja estic moreno em vaig a banyar que em moro de calor.- Rubén.

En Rubén va anar a l’aigua i va nedar una estona i quan va sortir els va banyar a tots. Al cap de no molta estona en Marc i en Rubén van posar-se a jugar a futbol amb una pilota de platja que hi havia avandonada per allà, van fer un escàndol impresionant, quan se’n van cansar d’allò entre els dos van agafar a la Dani i la van portar a l’aigua, un cop allà ella va intentar venjar-se però no hi va haver manera.

Quan se’n van cansar de la platja van tornar cap a casa a dinar,la Dani estava realment vermella, al final no s’havia posat crema i semblava una gamba. En Rubén i la Dani van anar a casa on Rubén on estava la Ka acabant d’insatl·lar-se, van dutxar-se i després van dinar, com més estona passava mñes vermella estava la Dani, s’havia cremat completament. Finalment la Dani va anar a estirar-se al llit:

• Ai, per què coi no m’haure posat crema?- Dani.

• Perquè ets una tossuda.- Ka.- que li estava calmant la cremor amb un drap empapat de vinagre.

• Es pot?- va preguntar en Rubén trucant a la porta.

• No veuràs res que no hagis vist abans.- va contestar la Dani. En Rubén va entrar. La Dani estava estirada de bocaterrosa només amb calçes i tenia l’esquena cremadissíma.

• Uff, pinta malament la cosa.- va dir en Rubén.

• Tu creus?- va protestar ella.

• No t’emprenyis en mi, que ha estat culpa teva.

• No m’emprenyo en tu, estic emprenyada en mi mateixa.

• Ah! Haver-t’ho pensat abans.- Ka.

Van estar una estona més amb la Dani i després en Rubén i la Ka la van deixar sola, en Rubén va agafar la bici i se’n va anar a l’skatepark on hi havia l’Ignasi tirant a cistella, van fer un dos contra dos fins que van arribar els altres i van passar la tarda jugant i fent porros, ai quina colla de futurs delinquents, en Rubén quan va arribar a casa anava d’allò més fumat. Va entrar a l’habitació de la Dani i va veure que estava dormint, va anar a la cuina i va posar-se a fer el sopar ja que la Ka no hi era, a la nevera hi havia pollastre de manera que el va posar al forn amb unes patates. Al cap de poca estona va arribar la Ka:

• Hmm, quina bona olor, què fas per sopar?

• Pollastre i patates al forn.

• Sí, que estàs motivat.

• És que fumar m’obre la gana.

• Entenc, què fa la Dani?

• Dorm. D’on vens?

• De fer un gelat.

• Ah! Goluda!- la Ka no li va fer cas.

• Aquesta nit fan cinema a la platja, hi anem?

• Em sembla bé. Despertem a la Dani per sopar?

• Emm, no deixa-la dormir, que la molt animal no es pot ni moure.

• Pobra, l’hauria d’haver obligat a posar-se crema.

• Ja sabem tots que no fa mai cas a ningú.

En Rubén i la Ka van sopar, després, van rentar els plats i van anar a la platja a veure la peli que projectaven, feien Casablanca, i a en Rubén no l’entusiasmava gaire perquè ja l’havia vista però de totes maneres va seure a sobre la tovallola al costat de la Ka, van mirar la projecció sense parlar gaire, quan finalment es va acabar en Rubén i la Ka van quedar-se a la platja, van fer unes quantes cerveses al bar de la platja, bé realment van emborratxar-se una mica, en Rubén va fer un porro i se’l van fumar entre els dos, finalment el bar de la platja va tancar ja que només quedaven ells dos. Estaven estirats a sobre de la suau arena quan la Ka va dir:

• Ens banyem?

• Ara?

• Si, clar.

• Em sembla bé.- la Ka ja s’havia aixecat i s’estava traient la roba, va quedar-se amb la roba interior. Ell la va imitar i van córrer cap a l’aigua.

• Coi, està freda!

• Què dius, si està bonissima!- la Ka va fer intenció de sortir però en Rubén la va agafar de la cintura.- on vas cobarda?

• A fora, fa molt fred.

• Exagerada!- en Rubén la va emfonsar.

• Poca solta!- ella se li va penjar a l’espatlla i va intentar afonar-lo, va ser inútil, era massa alt i tenia massa força.això comença a semblar el lago azul. En Rubén la va agafar de sota les aixelles, la va pujar i la va tirar a l’aigua no gaire lluny d’on era ell.

• Ahaha! No em pots fer res!

• Capullo.

• Va no t’emprenyis.- i la va abraçar. De sobte, els seus rostres van quedar molt a prop l’un de l’altre, es van quedar mirant als ulls, blau contra verd i la Ka no va poder evitar-ho, el va besar. Ell la va besar també i de repent les seves mans estaven entrellaçades i els dos s’abraçaven estretament, ella podia sentir els seus musculs apretant el seu cos, les mans agils d’ell, el seu alé al seu coll. Va abraçar-lo pel coll i va rodejar la seva cintura amb les cames, van continuar besant-se, ell li va descordar els sostenidors i ella va suspirar a la seva orella, van sortir fora, amb la Ka penjada encara al braç del Rubén, quan estaven a la vora de la sorra en Rubén va deixar-la a terra i li va treure la resta de la roba, va fer el mateix amb ell mateix, la va tornar a besar i li va dir:

• No et moguis.

• On vas?

• A buscar un preservatiu.

• No fa falta, prenc la pastilla.

Ell va assentir i va tornar al seu costat, ella va acollir-lo calidament entre els seus braços, i entre les seves cames...mare meva, aquest noi no mira res, primer amb una germana i després amb l’altra, i aquella que s’ha deixat Jamaica i segur que a sa cosina segona...faldiller! , van fer-ho i per a tots dos va ser genial, després van tornar a endinsar-se a l’aigua, encara abraçats i juganers, la Ka li va dir a cau d’orella:

• Em dec haver tornat boja.

• Per què?

• Déu meu tens 18 anys.- va riure. Es una pederasta.

• Exacte, sóc major d’edat.- li va contestar ell i la va besar recorrent el seu cos amb les mans.

• Però això no està bé.

• Doncs a mi m’ha semblat molt bé.

• No hem referia a això. Volia dir que has estat novio de la meva germana- el va besar- i que al setembre tornaras a ser alumne meu- i el va tornar a besar.- i que jo hauria de ser una persona responsable.

• D’aquí al setembre falta molt,i de la Dani no vaig ser novio.- ell va besar-la al coll.

• Segurament hauria de dir-te que això ha estat un error,però et mentiria, ja que no saps totes les vegades que ho he imaginat- i van besar-se- però ha sigut infinitament millor que a la meva imaginació.

I van tornar a fer-ho. Van adonar-se’n de l’hora que era quan va començar a fer-se clar, van vestir-se i van marxar cap a casa sense deixar de besar-se i abraçar-se, un cop van arribar-hi van acordar que seria millor que ningú en sabés res de que s’havien embolicat, de manera que cadascú va anar a dormir a la seva habitació.

L’endemà quan en Rubén va despertar-se i va recordar tot el que havia passat va somriure estirat al llit, no és que hagues estat intencionat ni premeditat, simplement havia passat i si que algun cop havia pensat amb la Ka, era molt guapa, però no s’esperava que allò passes, però havia passar i havia estat genial, d’alguna manera havien conectat i es sentia realment feliç, va aixecar-se del llit i com que havia dormit despullat va posar-se uns gallumbos i uns pantalons curts a sobre, va sortir de l’habitació i va anar a veure on eren la Ka i la Dani, en Foxi en sentir-lo va sortir a llepar-lo, en Rubén li va rascar la panxa. La Ka ja feia estona que s’havia llevat i era a l’habitació de la Dani posant-li crema:

• Bon dia.- va dir amb un somriure, la Ka li va llençar una mirada penetrant.- què com va la coissor Dani?

• Ha millorat bastant, ja em puc tornar a moure.

• Quina llàstima, amb el be que estaves aquí, tan quieta.

• Já, molt graciós.

El matí va ser normal, van dinar els tres junts ja que la Dani ja s’havia aixecat del llit i tornava a donar guerra, després de dinar va comunicar que se’n anava que havia quedat amb la Gabri, vés per on s’havien fet amigues, abans que la Dani marxés en Rubén ja s’havia posat a la dutxa, no va sentir el cop de porta de la Dani al marxar ni tampoc que la Ka obrís la del bany, la Ka va entrar i va treure’s la roba, tot seguit va entrar a la dutxa amb en Rubén i inmediatament van començar-se a besar.

Per la nit en Rubén va anar a casa l’Hugo a veure una peli, l’Hugo marxava l’endemà a platja d’Aro on els seus pares ja hi eren, estaven els dos tirats al sofà quan l’Hugo li va preguntar:

• Està bé, què coi et passa?

• A mi? Res.

• Doncs borra aquest somriure idiota de la cara.

• Ho intentaré.

• Explica’m-ho.

• El què?

• Amb qui t’has embolicat?

• Amb ningú.

• Rubén que ens coneixem de fa molts anys...

• Si t’ho explico, jura’m que no li diràs a ningú, però a ningú ningú.

• Està bé no li diré a ningú. Tan espantosa és?

• Calla!

• D’acord, dispara, amb qui?

• Amb la Ka.

• Què? Amb la Kaa...Ka? amb la Ka tutora?

• Exacte.

• Quan? Com? Per qué? Explica’m-ho tot i no et deixis els detalls.

• Ahir a la nit,a la platja. Vam beure molt, vam fer un porro, ens vam banyar i quan erem a l’aigua no se molt ben be com va besar-me...i ja et pots imaginar la resta.

• Oh! “bandido”. Però ella que t’ha dit? Què en vol més o que ha estat un tremendo error?

• Bé, em va dir que allò no estava bé però que no l’importava. I aquesta tarda ens hem tornat a enrotllar.

• Genial!

• Hugo, com li expliquis a algú, et mato. I no és en broma.

• Tranquil, no li diré a ningú.

Quan en Rubén va arribar a casa tant la Ka com la Dani dormien, en Rubén però va entrar a l’habitació de la Ka, va asseure's al llit i li va acariciar la galta, ella va despertar-se i li va dedicar un somriure, seguidament li va fer lloc al seu costat.

L'endemà al matí en Rubén va anar a la platja amb en Marc, en Marcus, l'Oriol i l'Ignasi, estaven panxa al sol quan en Marc va posar-se dret d'un salt i va marxar darrera d'unes noies, va tornar molt deprimit al cap de dos minuts:

• Per què no hem fan cas? Si soc increiblement guapo!

• Jo diria que els hi has fet por. - Oriol.

• Elles s'ho perden! Qui juga a futbol?- i tots van fer un partit de futbol platja. Es van passar tot el matí corrent darrera la pilota que misteriosament sempre anava a parar a les tovalloles de les noies que en Marc havia anat a persseguir.

• Com la puta pilota torni a fer cap aquí us arrencarem el cap!- va exclamar una l'enessima vegada que la pilota els hi anava a sobre.

• Tampoc fa falta que us poseu violentes.- va dir en Marc.- si voleu alliberar la vostra ràbia se'm acudeix una manera molt més divertida.- els hi va dir movent les celles amunt i avall.

• Perfavor! Tenim cara de voler divertir-nos amb tu?

• Quins desprecis! Ni que estessiu tant bones.

• Abans deies una altra cosa.

• M'havia passat massa estona al sol.- en Rubén va anar a posar pau, però la noia que havia contestat al Marc i el Marc es miraven en cara d'odi profund.

• Aveure nens que això no es el pati de l'escola.- Rubén.- Marc, anem,

• Això, emportate'l i ofega'l que ens faràs un favor a tots.

• I ho diu miss simpatia. Ja me'l emporto però tampoc cal que vagis així per la vida. Apa, poseu-vos cremeta, no sigui cosa que us cremeu.

I en Rubén es va emportar al Marc amb els altres. En Rubén no havia vist mai al Marc tant indignat, els joves d'avui en dia no saben acceptar les carbasses, en la meva època ho portavem amb molta més dignitat, van estar una estona més a la platja i despés cadascú a casa seva.

El Rubén va dinar amb la Ka i Dani i després va anar a fer la migdiada, estava dormint placidament al seu llit quan la Ka va entrar a la seva habitació, el va mirar una estona mentre ell dormia, odio tenir que narrar aquestes coses però degut a que el nostre prota i les seves "amiguetes" van més calents que Dinio a una festa amb Yola Berrocal, Malena Gracia i totes les chonis de Paquirrin em veig obligat a narrar-ho ja que si no, la narració er reduiria considerablement a unes poques pàgines. "Pues eso" mentre la Ka contemplava al Rubén va començar a posar-se tonta, ell dormía completament nu i estava tapat fins la cintura amb el llençol, la Ka va apropar-se i va contemplar fascinada com els seus perfectes abdominals es movien cada cop que ell respirava, en Rubén es va moure i va posar-se de costat, en moure's el llençol va deixar de cobrir el que cobria, la Ka el va mirar i va agrair que el que deien dels negres fos cert, sense poder-se reprimir més la Ka va despertar al Rubén. Ell en despertar-se i veure a la Ka va somriure maliciosament, va estirar-la cap a ell i un cop ella va estar estirada al seu costat la va besar apassionadament, mentre es besaven la Ka va notar que en Rubén es posava mmmm, content? Valent? Victorios? Pinocho? Respingón? Palote? Dur? Trempat? El petit Rubén saluadava? Si, direm que el petit Rubén saludava. Efectivament, la Ka va notar que el petit Rubén saludava de manera que mentre continuaven explorant-se les angines mutuament ella va posar-se espatarrada a sobre d'ell, ell va incorporar-se i li va treure-li el vestit d'anar per casa a ella, a sota ella nomes hi duia les calçes i en Rubén va explorar els seus pits amb la llengua...I PROU! No us penso explicar res més colla de viciosos, què voleu saber? Si es van passar la tarda follant com a conills? Doncs sí, en Rubén i la Ka van recrear mig kamassutra, contents? Au doncs, a cascar-la. He de dir que hem sento molt ofés, jo no puc narrar aquestes coses, fereixen la meva sensibilitat i més ara que porto a dues veles tant de temps. PORCS!

Després de recrear mig Kamasutra... en Rubén i la Ka estaven estirats a sobre el llit, la Ka va tenir la descència de tapar-se amb el llençol i el Rubén mirant-la malament li va dir:

• Què fas?

• Res.- va dir ella.

• Per què et tapes?

• No se, que importa?

• Et vull veure.- va dir ell i la va destapar recorrent el cos de la Ka amb la mà i enviant-li una descarrega electrica a ella.

• Em fa vergonya Rubén.- ara li fa vergonya, i tot el que li ha fer abans no. Si es que de sentir cada cosa. Tornat-se a tapar.

• Però per què? No diguis tonteries. Com si no t'hagues vist tota aquesta estona. Ni toca't...- destapant-la.

• Se perfectament tot que hem fet però igualment no se, no m'agrada estar despullada.- tapant-se.

• No ho entenc.

• Coi Rubén, hi ha gent que està agust amb el seu cos i n'hi ha que no. No tots som tan punyeterament perfectes com tu.- en Rubén estava tirat al llit, despullat i tant ample.

• Nena, el teu cos és una obra d'art.- li va dir ell devorant-la amb els ulls. Ella es va posar vermella.

• M'acabes de dir nena?

• Certament, si, t'ho he dit.- li va dir tornant-se a posar a sobre d'ella. Ella el va acollir al seu cos.

• No em puc creure que m'acabis de dir nena.- li va dir mentre li acariciava l'esquena i en Rubén li feia petons al coll.

• Ets la meva nena, o no?- li va dir acariciant el centre del seu cos, ella va sospirar.

• Rubén, si em continues fent això m'importa molt poc com em diguis.- ell va intensificar les caricies.- i si xato, sóc la teva nena i la teva esclava sexual.

• Això és el que volia sentir.- li va dir abans de acabar de treure el llençol de sobre d'ella i tornar a entrar a dintre seu. En acabar la Ka es va abraçar al Rubén però aquest cop no va tapar-se. Ell recorria la seva esquena amb els dits i ella jugava amb una de les seves rastes.

• No se't fa estrany?- li va preguntar ella.

• El què?

• Estar amb mi havent estat amb la Dani.

• No ho penso.

• Gens?

• Dona...quan estem tots tres asseguts a taula menjant realment em passeu pel cap les dues despullades. Els meus dinars s'han fet molt més agradables.

• Burro!- ella li dona una manotada al pit.

• Au! que això pica.- ella el besa.

• I...

• I, què?

• Fas comparacions quan estem al llit?

• Mare meva! Ka, ets una viciosa!- diu ell posant-se a riure.

• No és això troç de soca!- ell para de riure.

• Va, deixa-ho anar ja.

• Tu...amb qui t'ho pases millor al llit, amb la Dani o amb mi?

• Amb les dues m'ho he passat bé.

• Sí pero segur que amb una millor que amb l'altra.

• M'ho he passat be de diferent manera. Sou molt diferents.

• O sigui que t'agradava més amb la Dani.

• Que no Ka, et dic que sou molt diferents, amb la Dani tot era, pim pam, pim pam, placa placa, "dame mas, dame mas". És a dir amb ella, ella agafava el que volia de mi pero no em donava res, i tu...doncs tot al contrari, ets dolça, i calida, i no penses només amb tu.- ell la besa tendrament.

Quan finalment surten del llit son casi les 9 de la nit, la Ka és a la dutxa mentre que en Rubén recull i endreça la seva habitació. Arriba la Dani i treu el cap a l'habitació del Rubén:

• Ei, hola.- li diu.

• Hey Dani, què passa?

• Res, que estic morta, no m'acostumare mai al ritme trepidant de la Gabri.

• Certament pot ser esgotadora.- ella ensuma i arrufa el nas.

• Ew...Rubén, amb qui coi t'has passat la tarda follant? Obre la finestra tio.

• Ara ho anava a fer.

• Va, confessa. Amb qui?

• A tu que t'importa, tafanera!

• Uiiiii, perrrrrrrrrrrrrrdona, no volia molestrar-te.

• No siguis tonta.

• Nyenyenye, vaig a canviar-me.

• De país?

• No, de roba gilipolles.

• Casi!

La Ka surt de la dutxa i després i entra el Rubén i fan una mica de vida comuna amb la Dani. Després de sopar van quedar-se tots tres a casa, al sofà, mirant una peli.